La Generalitat ha publicat el calendari laboral per a l'any 2027, marcat perquè els dies de Nadal i l'1 de maig cauran en dissabte, segons ha informat aquest dimecres l'executiu català en un comunicat. En total hi haurà 12 dies festius més enllà dels diumenges.

Arriba setembre, torna la rutina i, encara amb el regust de les vacances, és inevitable mirar el calendari per esbrinar si podrem gaudir d'algun pont abans que arribin les festes de Nadal. Però el tram final del 2025 no pinta especialment bé per la gent que espera festius:

El calendari laboral per a l'any vinent a Catalunya deixa un 2025 amb poques festes llargues. Catalunya gaudirà de 13 festius, dels quals dos cauran en dissabte, i no hi haurà cap macropont més enllà de Setmana Santa i els dies de Nadal. El Butlletí Oficial de l'Estat ha publicat aquest divendres el calendari laboral a Espanya, després que el setembre passat la conselleria d'Empresa i Treball de la Generalitat ja aprovés el calendari laboral de Catalunya en el Consell de Relacions Laborals.

¿Té sentit que la majoria de festius estiguin lligats a la religió (catòlica) en un país on la laïcitat és sagrada? La pregunta s'ha tornat a colar al debat polític a França després que l'alcalde de Grenoble, Éric Piolle, hagi proposat suprimir tots els festius religiosos "per fer el calendari més plural" i substituir-los per festius laics lligats als valors de la República, que commemorin qüestions com l'abolició de l'esclavisme, els drets de les dones o de les persones LGBTI.