Llegia en un –com sempre– cuidadíssim text de Sílvia Rosés a l'ARA que Giorgio Armani portava anys fora de "l'huracà creatiu". Així era. I vist el que se sol veure des de fa un temps, encara sort. La de Rosés era una forma bonica de dir que la firma milanesa no es convertia en tendència dia sí dia també per produir astracanades pensades únicament per obtenir atenció social. Ell seguia fent el que sempre havia fet: adaptar l'elegància a l'actualitat amb grans estàndards de qualitat i picades d'ullet a la modernitat, si no a l'avantguarda. Aquesta va ser la seva fórmula des que va fundar la seva marca l'any 1975 amb Sergio Galeotti, el primer gran amor de la seva vida i soci en la gènesi de la firma. De fet, de manera ben poètica, l'última gran adquisició del geni abans de morir va ser la discoteca de Forte dei Marmi on havia conegut Galeotti, mort abans d'hora quan tenia poc més de 40 anys, el 1985, per complicacions derivades de la sida.

Fer-se milionari no és una tasca fàcil. Cal dedicació i esforç, i algunes vegades fins i tot trepitjar la línia contínua. És el que han fet alguns dels milionaris que hi ha al món. Però no tots s’han fet a si mateixos, és a dir, no tots són el que s’anomena self-made men o self-made women, encara que hi ha diferències entre països.

Una de les opcions a l'hora de fer el testament és donar el patrimoni, o una part, a entitats solidàries. A la pràctica, però, molt poques de les persones que deixen herència escullen aquesta opció. L'any passat, a Catalunya es van registrar 61.854 herències i només un 0,32% incloïen una donació solidària, si bé aquestes van suposar un total de 56,73 milions d'euros. D'aquests, un 55% van anar a parar a ONGs i el 45% a l'Església, segons dades del Col·legi Notarial de Catalunya.

En una finca règia de la Diagonal, s’obre una porta de fusta massissa. El cartell: Gabarró Herències. La posada en escena impressiona, si penses que qui s’acosta fins aquí ho fa abans o després d’una mort pròxima. Però aquest és justament el tòpic que vol trencar l’advocada experta en testaments Meritxell Gabarró (Capellades, 1980) amb la seva naturalitat alegre i una assertivitat desbordant: no cal tenir ni grans patrimonis ni arribar a la tercera edat per deixar-ho tot lligat i ben lligat.

Des de fa tres dècades, els espanyols que han pogut estalviar han concentrat el seu patrimoni en dos actius: dipòsits i immobiliari. En la nostra cultura, tenir pis de propietat ha estat molts anys sinònim de seguretat i benestar financer. L'assumpte és que el pis no és només un actiu financer; és també el lloc on vivim, és la llar, és el lloc on el sènior necessita viure la seva vellesa plenament, acollir els seus fills a sopar o dinar o els dies assenyalats, tal vegada tenir-hi els nets algunes tardes…

El 74% dels contribuents que van declarar l'impost de successions l'any passat van pagar menys d'un euro per aquest tribut, segons dades del departament d'Economia de la Generalitat a les quals ha tingut accés l'ARA. Això vol dir que, el 2022, aproximadament unes 100.000 persones de les gairebé 136.000 que van haver de liquidar aquest impost sobre les herències a Catalunya van abonar només uns cèntims.

Una dona es va divorciar del seu marit, amb qui tenia un fill, per maltractador. Ella va conèixer un altre home, molt ric, amb qui es va casar de nou i van fer testament, sense substituts. De la nit al dia, la inesperada mort d'ell va convertir la dona en milionària. En pocs mesos, es va consumar la desgràcia: un accident de trànsit va posar fi a la vida d'ella. L'herència requeia finalment al fill, que també anava al cotxe, i moria al cap de poques setmanes.