En la roda de premsa de dissabte, el president Trump es va afanyar a afirmar que els beneficis derivats del mercat petrolier serien suficients per compensar el cost d’una intervenció militar a Veneçuela i que les empreses nord-americanes en podrien sortir clarament beneficiades. Tanmateix, tot i la retòrica —i la confiscació de vaixells transportant cru—, en analitzar les dades amb més deteniment es fa evident que l’argumentació del president presenta importants incongruències.

Aquest ha estat l’any en què s’han ensorrat els pilars que encara sostenien l’ordre de finals del segle XX, deixant al descobert el nucli buit del que passava per un sistema global. Tres cops han estat suficients.

Cada dilluns al matí els commovedors acords de l’himne nacional xinès arriben al meu apartament de Pequín des de l’escola que hi ha a l’altra banda del carrer. Joves estudiants uniformats formen en fileres ordenades en un pati d’herba acabada de posar mentre la bandera de la Xina s’eleva en una asta. Els carrers propers estan envoltats de testos amb flors, arbres de ginkgo i cartells de propaganda que exhorten els ciutadans a estimar la seva nació.

L'hostilitat declarada entre Washington i Pequín marca avui l'ordre internacional. I encara que la Unió Europea intenti escapar de la lògica de blocs, la seva pròpia feblesa la supedita a una realitat definida per aquesta confrontació. La guerra comercial entre els Estats Units i la Xina té una llarga llista de víctimes col·laterals que respiren alleujades després de la treva anunciada per Donald Trump i Xi Jinping sobre les restriccions a les exportacions de terres rares. Pequín confirmava dissabte que aquest endarreriment d'un any s’aplicarà també a la Unió Europea, que aconsegueix així rebaixar la pressió que amenaçava els seus fabricants d'automòbils, aerogeneradors, turbines eòliques, ordinadors i altres productes tecnològics que veien perillar les seves existències de terres rares i, per tant, la seva producció.

Els Estats Units han fet un nou pas en la desescalada en la guerra comercial amb la Xina, que es va iniciar amb les converses del cap de setmana passat a Ginebra i es va concretar dilluns amb una rebaixa mútua de les taxes durant 90 dies. L'administració de Donald Trump ha decidit rebaixar del 120% al 54% els aranzels als paquets petits importats de la Xina a partir de dimecres. Una mesura que dona aire a grans gegants xinesos del comerç electrònic, com poden ser Shein o Temu.

Al professor Michael J. Enright sovint se'l defineix com un dels gurus de l’estratègia empresarial. Té un interminable bagatge tecnològic, empresarial i econòmic. Ha assessorat governs de 30 països diferents, i ha treballat en projectes de més de 40 països arreu del món. És professor de la Universitat Northeastern i durant anys ho va ser també de Harvard, entre d'altres. Ara viu a Boston, però durant 24 anys va treballar a la Xina, i coneix de primera mà la cultura empresarial de mig món. Va visitar Catalunya de la mà d'ACCIÓ, en el marc de les jornades del Cluster Day, en les quals va assegurar que Catalunya "té molt per oferir" en aquest aspecte.

Els EUA estan iniciant la tercera fase de la seva política exterior des de 1945. La primera, formulada pel president Truman, tenia dos objectius: reforçar l’Estat per contraposar-se a l'URSS i promoure la democràcia al món a través de la cooperació. Era la Guerra Freda. Es va prioritzar el desenvolupament de la indústria i la tecnologia als EUA. No estava encara provat que l’economia planificada del comunisme no funcionava. El desenvolupament de la indústria pesada a l'URSS sota els plans quinquennals va ser un èxit, malgrat l’empobriment general de la població. La política industrial de Stalin i la victòria sobre el nazisme forjaven el mite: l’economia planificada “era superior” a l’economia de mercat.

Mentre els líders de les dues superpotències mundials, els EUA i la Xina, es reuneixen en una cimera a San Francisco, molts observadors tornen a la gran simplicitat bipolar del passat. Una nova Guerra Freda! Occident contra tots els altres! Democràcia contra autocràcia! Guanyem-nos el favor del Sud Global! Però el gran historiador suís Jacob Burckhardt ja ens va advertir que ens guardéssim dels “terribles simplificadors”. Per començar a ser savis hem d’entendre que ara vivim en un món fragmentat entre moltes potències grans i mitjanes que no s’arrengleren només en dos bàndols.

En una rara trobada amb una figura empresarial nord-americana, Xi Jinping, el president de la Xina, s'ha reunit aquest divendres amb l'empresari Bill Gates, al mateix temps que funcionaris nord-americans es disposaven a arribar a Pequín en un esforç per reprendre les converses bilaterals.