Després que l'Audiència Provincial de Palma hagi desestimat el recurs que va presentar, el president del Parlament de les Illes Balears, Gabriel Le Senne (Vox), finalment haurà d'anar a judici com a acusat d'un delicte d'odi. Els fets que han dut a aquesta situació insòlita es varen produir aviat farà un any, el 18 de juny passat, al mateix Parlament balear, quan Le Senne va perdre els estreps davant de dues diputades socialistes (i membres de la mesa del Parlament) i va fer bocins una foto que una d'elles duia enganxada al seu ordinador portàtil, amb la imatge d'Aurora Picornell i les Roges del Molinar, assassinades pels feixistes la Nit de Reis de 1937. Això va passar en el decurs de la sessió durant la qual es debatia precisament derogar la llei de memòria històrica, a petició de Vox. L'estripada de Le Senne va generar un fort rebuig ciutadà, i finalment el president del Parlament balear haurà de respondre davant la justícia per les diverses querelles presentades per entitats memorialistes com Memòria de Mallorca, familiars d'Aurora Picornell, el col·lectiu ciutadà Estimada Aurora o el Partit Comunista d'Espanya, al qual va pertànyer Picornell. 

Han estat identificades sis víctimes més dels crims de guerra franquistes a les Balears com a resultat de les exhumacions realitzades al cementiri de Son Coletes, de Manacor, i de sant Francesc Xavier, a Formentera, durant les campanyes que es van fer entre 2020 i 2023, sota l'anterior Govern Balear progressista. Es tracta de Bartomeu Fornés Bordoy, Serafí Vives Servera i Gabriel Picornell Femenias, trobats a Manacor. Per Formentera, les identitats de les restes corresponen a Francisco Delgado Machío, Antonio Sánchez Capilla i Manuel Gordillo Vega, tots tres extremenys. Amb aquestes, ja són seixanta-set les víctimes del feixisme identificades a les Balears, tot i que existeix la certesa que n'hi ha moltes més. Podeu trobar informació sobre qui van ser cadascun d'ells a la notícia de l'Ara Balears. Cal consignar que les intervencions van ser dutes a terme pels equips de l'empresa Aranzadi Atics, i que les identificacions han estat possibles gràcies a l'anàlisi i comparació dels perfils genètics fets pel laboratori Biomics de la Universitat del País Basc, el laboratori d'ADN antic i modern de la Universitat Autònoma de Barcelona i el Servei de Genòmica de la Universitat Pompeu Fabra.

El PP segueix denunciant cada dia, amb molt de crits i gesticulació, el cop contra la democràcia que segons ells representa la llei d'amnistia, i segueix també fent costat a tot jutge prevaricador que decideixi violentar-la o saltar-se-la. Al mateix temps que fa això, també aprova les seves pròpies lleis a les comunitats on governa, tot sol o amb Vox. Dins aquesta activitat legislativa als parlaments autonòmics, sobresurten les lleis educatives contra l'escola pública i la llengua catalana, així com les lleis que la dreta ultranacionalista espanyola anomena “de concòrdia”, i que en realitat són lleis d'obstrucció contra la memòria democràtica. També se'n podria dir, més encertadament, lleis d'encobriment dels crims del franquisme. Se n'han aprovat als parlaments d'Aragó, Castella i Lleó, el País Valencià i les Balears, i han merescut el rebuig frontal dels partits de l'oposició, d'una part important de la societat civil (des de les entitats de memòria històrica fins a la comunitat universitària) i de les Nacions Unides.

Fa tot just un any es va produir un fet inèdit: per primera vegada la majoria del PP i Vox va investir un president del Parlament d'extrema dreta a les Illes Balears. L’escollit, Gabriel Le Senne, era gairebé un desconegut, però aviat es van fer virals els seus tuits i articles incendiaris. Tot i això, com a líder de la cambra va començar amb un perfil baix. No ha sigut fins un any després que ha fet esclatar la polèmica durant el ple, a l'arrencar i estripar la fotografia de tres víctimes de la repressió franquista –entre elles, Aurora Picornell– a l’hemicicle, en el mateix moment en què es debatia la derogació de la Llei de Memòria Democràtica. "No dimitiré perquè tinc el suport de la cambra", va descartar. Amb aquest colofó, va donar per tancat un període de sessions en què també ha carregat contra el català, l’amnistia i la bandera LGTBI.

Mentre a la Barcelona de les baixes emissions es cremen neumàtics amb cotxes de luxe, que és igual de ridícul que fer-ho amb cotxes que no ho són, a Espanya se celebren els 10 anys de la monarquia felipina, tan contemporània i democràtica com clavar banderilles a un toro. L’avantatge per a Barcelona és que aquest alcalde no hi serà sempre, encara que sempre podrà venir algú que ho empitjori, mentre que el monarca serà vitalici, tot i que abdiqui, i sempre serà pitjor qui vingui, perquè perpetuar la monarquia és un naufragi social. Però el fum que embruta no s’acaba aquí. Els parlaments han obert les portes al feixisme i per demostrar-ho ja no són espais lliures de violència sinó avingudes acabades d’asfaltar on els presidents també cremen neumàtics i, de passada, la memòria històrica. Per això no dissimulen davant del fàstic que els fa una dona lliure. No cal ser políticament correcte perquè no es fa política, i no se sap ben bé si fan el que fan perquè no reconeixen els fets tal com van passar o perquè volen repetir la història a la seva manera contemporània, com la monarquia. O totes dues coses. I el fàstic. Queda clar, però, que posar feixistes als parlaments per debatre opinions (en lloc del que s’espera del feixisme, que és la imposició d’una sola idea) és com posar un torero de conseller de cultura, que acaba matant la cultura pensant-se que és un toro. Normal. Les contradiccions ens han perseguit tota la vida i, ¿qui som nosaltres per criticar-les, quan la consciència ecològica ens porta a anar a comprar amb bosses de tela als supermercats de Singapur, on hem anat a passar les vacances perquè a Barcelona no s’hi pot estar per culpa del turisme? A vegades som injustes amb les institucions, que només fan que seguir el model humà de contradir-se. Perquè les institucions també són persones.

El president del Parlament de les Illes Balears, Gabriel Le Senne, és un producte genuí dels laboratoris de Vox. Qui pensi en la ultradreta espanyola com una horda d’ultres inflats d’esteroides en algun gimnàs de barriada, vociferant himnes feixistes i aixecant el braç, s’estarà fixant només en una cara de l’arquetip. L’altra cara és la que ofereix algú com Le Senne: educat en col·legis privats, de família més que arrelada a Mallorca, però amb una aversió manifesta a tot allò que recordi la cultura i la llengua de Mallorca, de maneres estantisses, i amb un sentit de l’humor que solia exhibir a les xarxes socials, i que s’expressava amb ocurrències com “les dones són més irascibles perquè no tenen penis”. Recentment, va passar pel tràngol de ser expulsat del càrrec pel seu propi grup parlamentari, a conseqüència d’una ulcerosa guerra interna de partit que es va tancar en fals mitjançant la intervenció manu militari de la central madrilenya. Le Senne, en un principi, havia assumit la seva expulsió, però després se’n va desdir: “Des de Madrid em van dir que havia de resistir, i això és el que he fet”, va declarar. Tots els partits amb seu central a Madrid es deuen a les ordres que els arriben del Quilòmetre Zero, però Vox, en particular, funciona amb la verticalitat i la rigidesa d’una caserna. O d’un convent.

El nou president del Parlament balear, Gabriel Le Senne (Vox), és advocat i economista i serà la segona màxima autoritat de les Illes Balears gràcies als 34 vots de PP i Vox. En el seu primer discurs, fet gairebé íntegrament en castellà, ha dit que espera "no defraudar el PP i la seva presidenta, Marga Prohens, per la confiança" i l'ha acabat exclamant: "Vivan las Islas Baleares i visca Espanya".