Un dels reptes del món local –i de la política institucional en general– és aconseguir revertir la històrica presència irrisòria de dones als partits i a les administracions. Malgrat que durant la darrera dècada el nombre de dones a les llistes electorals i a les regidories i alcaldies s’ha multiplicat, encara hi ha diferències importants en el tipus de responsabilitats que assumeixen homes i dones als ajuntaments, i no s’ha aconseguit que la paritat arribi a les alcaldies.

Quan Daniela Lleixà s'estrenava, el juny passat, com a nova alcaldessa de Mas de Barberans, una veïna del poble de 84 anys la va aturar pel carrer i li va demanar si podia acompanyar-la a casa perquè li havia d'entregar un objecte especial, sense donar gaires més explicacions. "I en aquell moment vaig dubtar si m'ho demanava com a alcaldessa, com a infermera del poble o a títol particular", explica Lleixà. Mas de Barberans és un poble del Montsià que no arriba a 600 veïns. "Sempre intento separar cada rol. I la gent ho respecta".

El tret de sortida d’un nou mandat municipal fa aflorar cada vegada una qüestió polèmica: els sous dels alcaldes i regidors. L’Ajuntament de Barcelona ha apujat els salaris un 4% i ho ha reivindicat perquè “és una manera de valorar el que fem: no volem demanar perdó per treballar a la política”, en paraules de la tinenta d’alcaldia Laia Bonet. També s'han incrementat els sous a Badalona un 13% –si bé el de l’alcalde s’ha mantingut igual–, i a Sant Cugat un 17,2%. En canvi, altres municipis com Terrassa i Sabadell han decidit congelar-los i Girona ha optat per una rebaixa del sou de l’alcalde, el cupaire Lluc Salellas, de 14.000 euros. A Lleida s'ha fet una lleugera actualització del sou de l'alcalde, però amb reducció del cost per al conjunt de l’executiu.

Núria Marín a l'Hospitalet de Llobregat, Marta Farrés a Sabadell, Núria Parlon a Santa Coloma de Gramenet i Sandra Guaita a Reus. Totes elles alcaldesses que governen quatre de les deu ciutats més poblades de Catalunya. ¿És un símptoma que la paritat va arribant als llocs de comandament polític? No ben bé. Fins ara el rànquing era exactament el mateix, tot i que canviant la capital, Barcelona (Ada Colau), per Reus, que per primera vegada a la història tindrà alcaldessa. De fet, Sant Cugat del Vallès i Girona han passat a ser governades per homes i, per tant, en el top 15 cau el percentatge d'alcaldesses. Ara bé, obviant les posicions capdavanteres, el nombre de dones que dirigeixen pobles i ciutats continua creixent: a partir d'aquest 2023 seran 259, per tant 41 més de les que van ser triades ara fa quatre anys, una xifra que representa un 27% del total d'alcaldes catalans.