A l’abril una dona embarassada va morir en un hospital de Kandy, a Sri Lanka, per complicacions atribuïdes a un anestèsic fabricat a l’Índia. Uns mesos abans ja s’havien relacionat uns xarops per a la tos fets a l’Índia amb la mort d’uns nens a Gàmbia i l’Uzbekistan. Aquest any també s’han detectat medicaments de qualitat subestàndard a les illes Marshall i a Micronèsia, abans, però, que fessin mal a ningú.

El canvi climàtic no només està augmentant la temperatura i amenaçant el planeta. També ha posat en joc l'arquitectura financera mundial –incapaç de respondre al repte econòmic que suposa la crisi climàtica– i ha accentuat encara més el desequilibri entre els països rics i els països pobres. La situació obliga a repensar l'ajuda al desenvolupament i les institucions financeres mundials, com el Fons Monetari Internacional (FMI) i el Banc Mundial. Tots dos organismes van ser creats el 1944, després de la Segona Guerra Mundial, pels acords de Bretton Woods, quan encara no es parlava d'escalfament global. La lluita contra el canvi climàtic ha trobat les dues institucions sense les eines adequades per fer-hi front, sobretot per ajudar els països en vies de desenvolupament.

Estem treballant de manera urgent per fer més per la gent i pel planeta. Una sèrie de pertorbacions simultànies han tensionat la capacitat dels països per fer front a la fam, la pobresa i la desigualtat, per construir resiliència i invertir en els seus futurs. La vulnerabilitat financera dels països d'ingressos baixos i mitjans posa seriosos obstacles a la recuperació econòmica i a la capacitat per fer inversions essencials a llarg termini.