Alba és una petita ciutat del cor del Piemont, a Itàlia. Està envoltada de turons suaus, vinyes interminables i camps d'avellaners. Avui és coneguda mundialment per la trufa blanca i pels seus vins, però als anys quaranta era sobretot un poble de postguerra que s’aferrava als oficis tradicionals. Va ser en aquest escenari, en un edifici de la via Rattazzi, on el mestre pastisser Pietro Ferrero va obrir, el 1942, un petit obrador de dolços. Hi treballava gairebé d’amagat, provant, ajustant i perfeccionant una recepta que venia de lluny: la crema gianduia, nascuda a Torí a inicis del segle XIX com a resposta a l’escassetat de cacau. El que Ferrero buscava era una versió pròpia, més lleugera en cacau però rica en avellanes, barrejada amb sucre i prou estable per untar-la sobre el pa. El 1946, aquella pasta va convertir-se en el primer producte oficial del seu obrador. L’èxit va ser immediat: era bona i assequible.

Al món empresarial també hi ha modes i canvis d'estratègia. I, a vegades, funcionen com un pèndol: en unes èpoques primen les concentracions, a través de fusions o compres; i en d'altres, les separacions. El gegant dels Estats Units Kraft Heinz n'és un exemple recent. Una dècada després d'integrar en un mateix grup marques com el formatge Philadelphia, el famós quètxup Heinz i les salsitxes Oscar Mayer, les dues empreses separen els seus camins.

Envoltats d'un paisatge de muntanyes nevades, un nen i una nena arrosseguen, enjogassats, un petit trineu costa amunt. De fons, una melodia enganxosa interpretada per un cor de veus blanques va cantant: "Energía, qué energía más rica". Quan són a dalt de tot, tots dos queixalen un tros de pa untat amb crema de cacau. "Mmm... ¡qué rico!", exclama el nen. La nena el mira, somriu i li ho aclareix: "¡Es Pralín!". El 1977 aquest espot publicitari va inundar el canal principal de Televisió Espanyola. Zahor, la mítica marca espanyola de productes de xocolata, havia engegat una potent campanya per continuar promocionant el que ja s'havia convertit en un dels seus productes estrella: Pralín. Era una crema de cacau per untar amb la qual la companyia volia plantar cara a dos productes que li mossegaven el mercat: Nocilla i Nutella. A la dècada de 1980 va endolcir un munt de berenars als infants de l'època, però el seu final va ser amarg.