Que una pel·lícula sobre un nen prodigi del piano comenci amb el protagonista tocant com un virtuós resulta fins i tot previsible, però no que el piano que toca sigui el d’una funerària on el nen mira de processar que la seva mare acaba de morir. Wolfgang, que s’estrena aquest divendres, és la gran aposta comercial del cinema català del 2025, una comèdia familiar i amable de vocació obertament popular que, tanmateix, aborda qüestions sovint tabú en aquest tipus de cinema com el dol, la salut mental i el suïcidi. Tots aquests temes ja eren al llibre homònim de Laia Aguilar, que adapta el film i que va “emocionar” el director Javier Ruiz Caldera quan el va llegir: “Jo tinc dues filles i vaig molt al cinema amb elles, i trobo a faltar pel·lícules que puguin gaudir tant elles com jo, pel·lícules de personatges que abordin emocions i temes una mica complexos i que després, al sortir del cinema, donin peu a una conversa”.

Miki Esparbé deu ser un dels actors més trempats de Catalunya. Ell diu que és un bon treballador d'equip, que li agrada estar amb gent. En els últims anys, l'hem pogut veure a grans èxits, com l'obra L'illa deserta (La Villarroel, 2023), i a les sèries Smiley (Netflix, 2022) i La chica de nieve (Netflix, 2023), entre d'altres. El 2025 serà important per a la seva carrera, ja que estarà a Madrid fent l'obra Los nuestros, i estrenarà dues pel·lícules en català: Wolfgang, de Javier Ruiz Caldera, i Frontera, de Judit Colell. El seu any d'arrencada decisiu, però, va ser el 2013, quan va participar en una pel·lícula i en una obra de teatre que van canviar la seva vida.

El 1996 la revista Harper va fer-li un encàrrec inusual a l'escriptor David Foster Wallace: embarcar-se en un creuer de luxe al Carib i escriure un reportatge a la revista sobre l'experiència. Amb una capacitat d'observació diabòlica, l'autor va estudiar el comportament dels passatgers, la professionalitat de la tripulació, les activitats d'esbarjo que s'oferien i com tot plegat el feia sentir cada dia més miserable. Algo supuestamente divertido que nunca volveré a hacer és un dels treballs inclosos en l'antologia homònima d'assaigs de Wallace que l'actor Miki Esparbé recomana com a lectura ideal per a aquest estiu.

La crisi dels 40 enxampa l’Isaías amb dos fills petits, un matrimoni instal·lat en la rutina i un estudi d’arquitectura en hores baixes. Les expectatives vitals que van generar els premis rebuts en el passat no s’han fet realitat i aquella mare pèl-roja del parc cada dia sembla més atractiva. A Una vida no tan simple, dirigida per Félix Viscarret i que arriba als cinemes aquest divendres, l'actor Miki Esparbé (Manresa, 1983) s’endinsa en les arenes movedisses de l’edat adulta amb una interpretació empàtica i mesurada, una més d’un actor cada vegada més sòlid i versàtil que triomfa també a La Villarroel amb l'obra L’illa deserta.