La Lia farà tres anys el 28 de desembre. No camina de manera autònoma –gateja molt, això sí– però està a punt, i si bé es comunica a la seva manera –assenyala i es fa entendre– encara no parla més enllà d'algunes paraules. Li han fet múltiples proves, la segueixen especialistes de tota mena, però encara no han trobat la malaltia que expliqui les causes d’aquest retard global del desenvolupament, si bé sospiten que podria ser una malaltia rara d’origen genètic, explica la seva mare, Laura López Crespo, de 39 anys.

Fa un temps, per gaudir d’una bona activitat cerebral es recomanava fer sudokus a partir dels 60 anys. Tot i que els sudokus i altres exercicis que suposin un repte ajuden a mantenir en forma la ment, s’ha demostrat que l’oportunitat de prevenir, intervenir i protegir el cervell de la persona adulta es troba al llarg de tot el cicle vital i, especialment, en la infantesa i adolescència. En altres paraules, potenciar el cervell quan ets jove. Els anys d’escolarització, segons determinades investigacions, però, no són tan rellevants com semblarien i, en canvi, ho és la qualitat de l'educació i el fet que la capacitat cognitiva es potenciï al màxim de les seves possibilitats.

Tenia 53 anys quan es va adonar que li costava parlar. Les paraules llargues se li resistien i barrejava les síl·labes. També tenia problemes d'equilibri i no escrivia del tot bé. Els metges van fer moltes proves al Pau [nom fictici] per determinar què li passava, primer al centre d'atenció primària i després a l'Hospital Clínic. Era Alzheimer. "Em van dir que era estrany, que només representem el 10% de tots els casos", recorda dos anys després del diagnòstic en una conversa amb l'ARA amb motiu del Dia Mundial de l'Alzheimer, que se celebra aquest dissabte.

El Parkinson és una malaltia neurodegenerativa que ataca les neurones productores de dopamina, que són responsables de controlar el moviment. No té cura i afecta de forma diferent els pacients que la pateixen, amb una gran diversitat de símptomes, però sempre impacta de ple en la qualitat de vida dels malalts i del seu entorn proper. Ara un estudi de la Universitat de Califòrnia a San Francisco obre la porta a poder millorar la qualitat de vida d'aquestes persones: els investigadors han desenvolupat un dispositiu intel·ligent implantat i regulat per l'activitat del cervell que podria proporcionar un tractament continu i personalitzat contra els problemes de mobilitat i insomni del Parkinson. Segons les conclusions del treball que publica la revista Nature Medicine, el nou tractament redueix aquests símptomes en un 50%.

L'Eugènia té 51 anys i en fa 6 que té Parkinson. Quan l'hi van diagnosticar es va resistir a anar a un hospital de dia. S'imaginava entre gent "molt deteriorada" amb qui no compartiria gran cosa i no volia anar-hi. Fa un any que va canviar d'opinió i ara va tres cops per setmana a l'hospital de dia de malalties neurodegeneratives que gestiona l'Hospital Clínic al barri del Raval. Fa gimnàs, fisioteràpia, logopèdia, teràpia ocupacional i socialitza amb altres persones que tenen la seva o altres malalties neurodegeneratives. Explica que ha conegut gent interessant, que ha incorporat rutines saludables i que ha après exercicis que l'ajuden a minimitzar les conseqüències de la seva malaltia. "He tornat a tocar el piano, feia anys no el tocava. Abans no m'hi veia amb cor i ara m'he animat", explica a l'ARA.

El Genís ja no porta camises amb botons ni sabates amb cordons. Tampoc va al camp a veure el Barça i fa un any que no condueix, dues de les seves grans passions. Té Parkinson, la segona malaltia neurodegenerativa amb més prevalença a Catalunya, que afecta unes 30.000 persones. Li van diagnosticar ara fa 12 anys, i les traves que es troba en el dia a dia han anat augmentant progressivament. No li tremolen les mans, però no pot escriure i sovint té dificultats per tallar el menjar. Les coses que pot fer sol les ha de fer a poc a poc i de manera maldestra. "És una malaltia que no mata, però no et deixa viure", explica amb motiu del Dia Mundial del Parkinson, una malaltia incurable que afecta de forma diferent els que la pateixen, amb una gran diversitat de símptomes, però que sempre impacta de ple en la qualitat de vida dels malalts i del seu entorn proper.

La unitat d'esclerosi lateral amiotròfica (ELA) que coordina Ricard Rojas a l'Hospital de Sant Pau és referent a Catalunya, Espanya i Europa. "En cures no tenim res a envejar als estàndards d'Anglaterra o els Estats Units. Des d'un punt de vista polític o d'inversió en investigació ja és una altra història", afirma. Els afectats per aquesta malaltia neurodegenerativa es visiten a les unitats d'expertesa clínica, la majoria concentrades a Barcelona, i amb els especialistes dels seus hospitals de referència. "L'atenció que s'ofereix és bona. Una altra cosa és la satisfacció que puguin reportar els pacients, perquè és una malaltia que els colpeja durament, també al seu entorn proper, i això malauradament no ho podem solucionar amb les millors proves o atencions", admet el neuròleg.