Hi ha evidència científica que la viticultura ja estava present entre els europeus fa 11.000 anys. Però hi ha moltíssimes coses que no sabem de com era aquell cultiu. Ara, un estudi publicat a la revista Nature ha pogut estirar el fil enrere gràcies al genoma de 54 llavors de raïm arqueològiques, incloses 47 mostres de França i 2 d'Eivissa, que abastaven fins fa 4.000 anys. Aquesta anàlisi profunda ha permès arribar a diverses conclusions.

L'equip multidisciplinari que ha treballat fins aquest mes al jaciment de Baza-1, a la província de Granada, ha extret nous registres de mamut i d'una espècie extinta de mastodont. Aquestes restes converteixen aquest jaciment andalús en el més ric d'Europa en fòssils d'aquest tipus d'elefant desaparegut, a més a més de comptar amb fòssils d'almenys tres mamuts, rinoceronts, dues espècies de cavallets de tres dits, antílops, ossos gegants o l'últim cocodril d'Europa, informa l'agència Efe.

Dos incendis, un a la mesquita de Còrdova (Andalusia) divendres al vespre i un altre diumenge al paratge de Las Médulas (Castella i Lleó), on hi ha les restes d’una explotació d’or dels segles I-III, han posat en alerta els experts i amants del patrimoni. Es tracta de dos dels cinquanta conjunts de l’Estat inscrits a la llista del Patrimoni Mundial de la Unesco, però això no els ha fet immunes a les flames.

La cova càrstica de Baishiya no és un lloc fàcil per dir-ne casa. Està ubicada en un pendent rocós i escarpat a l'altiplà tibetà, a més de 3.200 metres d'altitud, on l'oxigen és escàs i el clima fred i sec. Però una sèrie d'expedicions a la cova els darrers anys han demostrat que era la llar d'una de les branques més misterioses de la humanitat: un grup de persones semblant als neandertals anomenats denissovans. Des del 2010, els científics han dibuixat una imatge borrosa de denissovans a partir de només tres dents, uns quants fragments d'os i restes d'ADN. El misteri ha embolcallat gran part de la seva existència, especialment el seu comportament.