El retorn de Donald Trump a la Casa Blanca ha estat fins i tot més convuls del que s'esperava a Ucraïna. L'esbroncada a Volodímir Zelenski al Despatx Oval, la suspensió del suport militar i d'intel·ligència per part dels Estats Units –ara restablerts–, els bombardejos massius contra infraestructures crítiques, la devastació de ciutats pròximes del front com Dobropíl·lia o l'ofensiva russa per recuperar la regió de Kursk estan marcant un punt d'inflexió en la guerra. Les converses a l'Aràbia Saudita, en què Kíiv ha acceptat la proposta d'alto el foc parcial de la Casa Blanca, sembla que han reconduït mínimament les fràgils relacions entre Zelenski i Trump. Però la setmana passada va culminar amb una alerta inquietant, que preocupa els ucraïnesos malgrat les notícies que dimarts arribaven des de Jidda: Elon Musk va afirmar que "tota la línia del front" a Ucraïna col·lapsaria si es desconnectés Starlink, la xarxa de satèl·lits de comunicació que és de la seva propietat.

Elon Musk s'ha convertit en una de les figures més controvertides del nostre temps. Se'l critica durament pel seu suport a Donald Trump i per la seva gestió de Twitter (ara X), però seria un error reduir la seva complexa personalitat a aquests aspectes polèmics. La seva manera directa i poc convencional de comunicar-se, influïda per la síndrome d'Asperger que ell mateix ha reconegut que pateix, contrasta amb l'estil d'altres titans tecnològics que amaguen les seves intencions rere una façana de correcció política. Musk és transparent fins i tot quan això li genera enemics. Mark Zuckerberg i Jeff Bezos poden ser més diplomàtics, però això els fa més sincers?

De tots els seus projectes i negocis milionaris, no n'hi ha cap que expressi millor la megalomania d'Elon Musk que SpaceX, l'empresa amb la qual vol colonitzar Mart i "convertir l'ésser humà en una espècie interplanetària". Fa poc Musk va anunciar que enviarà els primers astronautes a trepitjar el Planeta Vermell d'aquí quatre anys, com a molt sis, un termini que tots els experts en enginyeria aeroespacial consideren una bogeria. "Volem que qualsevol persona que vulgui ser un viatger espacial pugui anar a Mart! Això vol dir tu o la teva família o amics, qualsevol que somniï amb una gran aventura. Al final hi haurà milers de Starships viatjant a Mart i serà un espectacle gloriós de veure!", deia fa uns dies a X el mateix Musk, que va aprofitar per fer electoralisme i advertir que els seus plans es podrien veure torpedinats per la burocràcia si Kamala Harris arriba a ser presidenta dels Estats Units.

Dissabte passat, la franja de Gaza es quedava per primera vegada sense connexió a internet. L'apagada –que es va repetir aquest dimecres– coincidia amb l'anunci del primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, de l'inici de la "segona fase" de la guerra, és a dir, la incursió terrestre a l'enclavament palestí. Les bombes continuaven caient i les tropes s'afegien a l'ofensiva israeliana contra Hamàs, mentre els gazatins quedaven incomunicats, tant entre ells com amb la resta del món, amb l'excepció de les poques persones, com alguns periodistes, que tenen telèfons connectats via satèl·lit. Aquell dia, l'activista palestí Ahmed al-Madhoun escrivia un missatge a la plataforma X en què deia: "Aquest podria ser el meu últim tuit. No hi ha internet a Gaza. No podem posar-nos en contacte amb les nostres famílies i no sabem què els està passant". Un parell d'hores més tard, aconseguia enviar un altre tuit: "Algú m'ha parlat d'unes e-SIM?". I només cinc minuts més tard, Mirna El Helbawi contestava: "Jo, jo, jo, envia'm un missatge urgent".

Si estaven atentes al cel, les persones que passejaven o que feien esport per la muntanya de Montjuïc dijous a la nit, cap a tres quarts d'onze, van poder veure una imatge sorprenent. Una llarga filera de llums va creuar el cel a bon ritme, com si es tractés d'un tren volador i sense fer soroll. L'escena, que va fer que més d'un s'aturés impressionat amb la vista fixada al gran objecte volador, feia pensar en pel·lícules com Independence Day, Mars attacks! i Men in Black.