A Carles Vallejo se li han tancat les portes de la justícia espanyola moltes vegades. Ara, juntament amb el col·lectiu Irídia, aquest lluitador antifranquista ha decidit portar el seu cas davant del Tribunal Europeu de Drets Humans. A Vallejo el van detenir el desembre del 1970. Era l’estat d’excepció i la policia va poder tenir-lo detingut tot un mes a Via Laietana. Els policies van utilitzar contra ell diferents tècniques de tortura, totes molt doloroses, com lligar-li les mans per sota de les cames, i li van donar constantment cops de puny i puntades de peu. Mai van ser investigats. El novembre del 2022, Vallejo, amb el col·lectiu Irídia i Òmnium Cultural, va presentar una querella de lesa humanitat contra els seus torturadors. La demanda de Vallejo va ser la primera després de l’entrada en vigor de la llei de memòria democràtica del 2022. Fins i tot la Generalitat li va fer costat i es va personar com a acusació popular. Malgrat tots els recursos interposats, l’últim davant del Tribunal Constitucional, el seu cas va ser arxivat i la justícia espanyola va decidir no investigar el seu cas.

El novembre de l'any passat Carles Vallejo, amb el col·lectiu Irídia i Òmnium Cultural, va presentar una querella de lesa humanitat contra els policies que el van torturar a Via Laietana el desembre del 1970. Era la primera que s'interposava a l'estat espanyol per crims franquistes després de l'aprovació de la llei de memòria espanyola. Pràcticament un any després, Vallejo pot estar més a prop d'aconseguir que la justícia ho investigui: la Fiscalia de Barcelona, juntament amb Memòria Democràtica del govern espanyol i la Fiscalia General de l'Estat, han demanat l'admissió de la querella.

A Carles Vallejo el van detenir el desembre del 1970. Era l’estat d’excepció i la policia va poder tenir-lo detingut tot un mes a Via Laietana. Els policies van utilitzar contra ell diferents tècniques de tortura, totes molt doloroses, com lligar-li les mans per sota de les cames, i li van donar constantment cops de puny i puntades de peu. Mai van ser investigats, però això, més de 50 anys després, podria canviar. Al novembre, Vallejo, amb el col·lectiu Irídia i Òmnium Cultural, va presentar una querella de lesa humanitat contra els seus torturadors. Era la primera que s'interposava a l'estat espanyol per crims franquistes després de l'aprovació de la llei de memòria espanyola. Aquest dilluns la Generalitat ha anunciat que li farà costat: s’ha personat com a acusació popular. “Fins ara s’havia optat per girar full. La Generalitat de Catalunya diem clarament que això s’ha acabat. Ha arribat el moment d’obrir processos judicials que aclareixin els fets i estableixin veritat jurídica. Seran processos reparatius per a la víctima i el conjunt de la societat”, ha afirmat la consellera de Justícia, Gemma Ubasart. En l'àmbit pràctic, el fet que la Generalitat faci costat a Vallejo es traduirà en més recursos per superar els obstacles judicials.