El canvi climàtic, l’esgotament dels recursos i la contaminació extrema representen unes de les majors amenaces a què ens enfrontem avui dia com a societat a escala mundial. Transitar dels combustibles fòssils cap a les energies renovables és un dels reptes més importants a què s’enfronta la humanitat en el segle XXI. I encara major és el repte d’aconseguir que aquesta transició es faci de manera justa i democràtica, en un context en què les grans empreses i els grans grups corporatius ja prenen posicions per capitanejar aquest canvi: volen mantenir el control i la propietat dels sistemes de producció energètica i el gran negoci que hi ha al darrere. 

La majoria d’empreses instal·ladores de plaques fotovoltaiques ni tan sols volen fer pressupostos per instal·lar energia solar en edificis comunitaris. Són una part encara ínfima del mercat i saben que la probabilitat que tot acabi en res i els veïns no es posin d’acord durant la negociació és molt elevada. Però tampoc no és el principal motiu: els tràmits són una autèntica cursa d’obstacles irritant i de vegades kafkiana que pot allargar la connexió a la xarxa més d’un any des de l’inici del procés. Dos projectes gironins, amb tossuderia i paciència, obren camí a l’energia fotovoltaica en edificis comunitaris. Cap dels dos, amb més d’un any de tràmits, ha aconseguit encara connectar-se a la xarxa, però ja veuen la llum al final del túnel.