Fa unes setmanes, el professor Andreu Mas-Colell, en el seu article Temps de selectivitat (ARA, 17 de juny) exposava la possibilitat de modificar l’accés a les universitats catalanes per fer-lo més equitatiu. Una opció proposada era incrementar el pes de la selectivitat per sobre del 60%, pensant en els estudiants que provenen d’escoles públiques, possiblement amb notes més ajustades. També posava sobre la taula que les universitats poguessin tenir un paper actiu a l’hora de seleccionar els seus estudiants. Això ens acostaria al món anglosaxó, on cada universitat té un procés propi d’admissió d’estudiants a partir de la valoració de diversos elements: l’expedient acadèmic, un assaig motivador i fins i tot una entrevista personal.

La setmana passada el Tribunal Suprem dels Estats Units dictaminava que la raça ja no podia ser el criteri d’admissió a les universitats del país, fet que representa el tercer retrocés a la història recent dels drets civils. Després de l’anul·lació del dret a l’avortament, ara fa un any i quasi mig segle després d’aprovar-se, i després de l’ampliació de l’ús d’armes en l’espai públic, ara el tribunal que governa els valors de la nació posa fi a la històrica affirmative action –maldestra desviació terminològica fem quan traduïm “discriminació positiva”.

Quan Donald Trump va deixar la presidència dels Estats Units, ho va deixar tot lligat i ben lligat. Un mes abans de perdre les eleccions del 2020, va assegurar-se una majoria afí al poder judicial amb la polèmica nominació d'Amy Coney Barrett per ocupar la vacant de la progressista Ruth Bader Ginsburg al Tribunal Suprem. Va ser la tercera vegada que utilitzava la potestat presidencial per designar jutges vitalicis a la màxima instància judicial. 

Les universitats dels Estats Units ja no podran tenir en compte la descompensació racial a l'hora d'admetre alumnes. Ho ha dictaminat aquest dijous el Tribunal Suprem del país, amb una majoria conservadora de 6 vots contra 3 jutges progressistes, i ha posat punt final a la discriminació positiva dels estudiants negres i llatins, vigent des de feia dues dècades.