El turisme astronòmic és una de les tendències que més han crescut entre els viatgers durant els últims anys, segons informa International Dark Sky Places. Tot un esdeveniment, tenint en compte que el 83% de la població mundial viu sota la contaminació lumínica, fet que representa un 23% de la superfície terrestre del món ubicada entre els 75 °N i els 60 °S. Una xifra que creix a un ritme d’un 2% anual, segons dades de la Fundació Starlight. D’altra banda, el CSIC ja havia posat de manifest el 2021 que la contaminació lumínica havia crescut al voltant d’un 50% en els últims vint-i-cinc anys. Per sort, encara existeixen més de 200.000 km² de territoris en més de trenta països amb cels protegits i acreditats per institucions internacionals, a més de la petició pública per incloure en l’Agenda 2030 la creació d’un nou objectiu de desenvolupament sostenible per garantir la qualitat del cel nocturn i l'accés a la llum dels estels, el #ODS18. Una reivindicació que va plantar la seva llavor el 2007, quan es va aprovar la Declaració Mundial en Defensa del Cel Nocturn i el Dret a Observar les Estrelles, coneguda com la Declaració de La Palma o Starlight.

L’altre dia em vaig espantar. Tornava a casa de nit, a peu, i havent girat una cantonada el carrer es va encendre com si s’hagués fet de dia. Al cap d’un segon ja tornava a ser fosc, i de cop va tornar a enlluernar-me. Tot el carrer s’encenia i s’apagava, perquè a sobre la porta d’una farmàcia hi acabaven d’instal·lar una creu intermitent que brillava com el far d’Alexandria. Calia, tota aquella lluminària? No era un carrer fosc, no és que de nit la farmàcia es veiés menys que de dia. I ni estava de guàrdia.

La hiperestimulació és un dels grans mals contemporanis. Es debat prou sovint que la sobrecàrrega mental que patim té molt a veure amb la quantitat ingent d’interaccions, fets i ficcions que ens arriben a través de les pantalles. Però potser hem reflexionat menys sobre com ens afecta un tipus d’informació més simple: la del soroll i la llum antropogènics (és a dir, generats pels éssers humans). La llum possibilita la vida, però el superàvit de llum és perjudicial per a tots els éssers vius de la Terra. La foscor és un bé essencial, un hàbitat indispensable tant per als animals –inclosos nosaltres–, com per a les plantes.