Una història d’amor entre dues dones molt diferents que esclata l’estiu de 1961 en una casa aïllada dels Països Baixos. La Isabel és una dona reprimida i calvinista, i l’Eva és jueva i extravertida i vesteix de manera cridanera. Són prou elements per bastir una intriga, però la primera novel·la de ficció de Yael van der Wouden (Tel-Aviv, 1987) va molt més enllà: parla de desig i de sexe, però també del llegat de la història i del que succeeix quan som còmplices dels perpetradors. Escriptores com Maggie O'Farrell i Tracy Chevalier han lloat La guardiana, que ha guanyat el Women’s Prize i va ser finalista del Booker. Van der Wouden, que viu als Països Baixos des que tenia deu anys, ara està escrivint una nova novel·la sobre una dona que vol divorciar-se el 1929. La guardiana el publica Amsterdam en català, amb traducció d'Anna Carreras, i Salamadra en castellà.

Quan l'aixecadora de pesos Laurel Hubbard es va convertir en la primera dona transgènere olímpica als Jocs de Tòquio 2020, no podia imaginar-se que, en lloc d'obrir camí, el dificultaria. La participació de Hubbard no va estar exempta de polèmica i va alimentar el relat de l’avantatge competitiu de les dones trans sobre les dones cis. Les federacions internacionals d’esports van endurir les regulacions sobre els esportistes trans i als Jocs Olímpics de París no n'hi va competir cap. Sí que van participar-hi esportistes intersexuals que, com la boxejadora algeriana Imane Khelif, van ser criticades per tenir condicions genètiques particulars des que van néixer.

L’actriu Laura Vila Kremer (Barcelona, 1985) protagonitza al Teatre Tantarantana l’espectacle Hermafrodites a cavall o la rebel·lió del desig, una obra que trenca tabús sobre la intersexualitat a partir del testimoni personal de l’actriu i d’altres activistes. És la segona temporada que l’obra –creada amb Raquel Loscos i Víctor Ramírez Tur, del Col·lectiu Que no salga de aquí– es veu a Barcelona des que es va estrenar el 2021 i, per com impacta en públics adults i adolescents, hauria de seguir girant durant anys i panys divulgant la realitat de les persones intersexuals amb humor i optimisme.

Alguna vegada us heu preguntat a què correspon, la “I”, de LGTBI? Sabríeu explicar-la? He de reconèixer que jo, fins fa poc, no. Estic convençuda que moltes de les persones que aquest passat mes de març van anar al Gran Teatre del Liceu a veure Alexina B., estrena mundial de la compositora Raquel García-Tomás, tampoc ho sabien. I això que l’òpera és la història d’una persona intersexe. Sí, la “I” correspon a les persones intersexe, a les intersexualitats. En plural, perquè no n’hi ha només una, sinó moltes. El programa del Liceu en donava una definició acurada: “La intersexualitat és el fet de viure amb un cos les característiques sexuals del qual no corresponen a les normes binàries del que és masculí o femení. Les variacions intersexuals són diverses (més de 40) i no sempre visibles des de l’exterior: poden ser variacions que afecten els òrgans genitals (externs o interns), els cromosomes i/o les gònades”.