Mai unes molèsties al genoll no havien durat tant de temps. El cor de tot el barcelonisme es va aturar uns segons quan la que havia de ser una nit qualsevol de Champions es va convertir en un malson. Alexia Putellas abandonava el terreny de joc per ser examinada pels metges. Més val evitar que curar. A la mitja part, van decidir substituir-la per cuidar un genoll que feia poc s'havia recuperat d'una lesió de creuats a la cama esquerra.

Els desplaçaments dels equips de Segona Divisió i 1a RFEF acostumen a comportar hores i hores d'autobús. Adrià Carmona (Igualada, 1992), una de les grans promeses del Barça de fa poc més d'una dècada, en va viure molts quan la seva carrera començava a quedar-se lluny d'allò que prometia. En aquestes categories, la pressió que tenien els jugadors podia ser, fins i tot, més alta que quan el català estava a les files del totpoderós Milan de Silvio Berlusconi. "Després de jugar recordo que a l'autobús menjàvem pizza i llaminadures de manera compulsiva per calmar l'ansietat. Per a nosaltres els partits eren exàmens continus", explica Carmona a l'ARA en un bar de la plaça Universitat de Barcelona, ja alliberat d'aquests patiments des que fa dos anys, quan només en tenia 28, va retirar-se del futbol. Des d'aleshores, la seva vida se centra a ser coach d'esportistes d'alt nivell que porten una motxilla a sobre que no els permet rendir al màxim de les seves possibilitats.