L'artista Alphonse Mucha (1860-1939) no només va ser una figura cabdal de la secessió txeca, sinó que en vida el seu impacte es va estendre arreu d'Europa i els Estats Units. Sense anar més lluny, l'empresa Xocolates Amatller el va contractar perquè els fes el cartell del centenari el 1900, i el MNAC conserva alguns dels seus cartells provinents de la col·lecció Plandiura. "Quan Mucha va arribar a Amèrica el 1904, el van rebre amb una figura retallada d’ell mateix al moll de Nova York que deia: «Alphonse Mucha, el millor artista del món». Era considerat un dels grans del seu temps", recorda el seu besnet, Marcus Mucha, al nou Museu Mucha obert a principis d'aquest any i impulsat pels hereus i la Fundació Mucha al cèntric palau Savarin de Praga, que ha estat rehabilitat per l'arquitecta local Eva Jiricna. "És un palau barroc preciós, un dels edificis més bonics de Praga, i la sala principal del museu és una antiga sala de ball barroca", assegura Mucha, que també és el director executiu de la fundació. "I si mires per les finestres, just al davant hi ha el teatre on Mozart va dirigir l’estrena de Don Giovanni", afegeix.

La llegendària actriu Sarah Bernhardt no es donava per vençuda quan a les seves obres no tenia l'èxit previst. Quan va veure que el melodrama ambientat a Grècia Gismonda no anava com ella volia, va pensar que era culpa del cartell i en va encarregar un de nou. Era a prop del Nadal del 1894 i l'impressor no va trobar cap dels artistes amb qui col·laborava habitualment. Així que li va demanar un esbós a un artista txec desconegut a París, Alphonse Mucha (1860-1939), que en aquell moment estava revistant les il·lustracions d'un llibre al seu taller. El disseny li va semblar detestable, però com es pot veure a partir d'aquest dimecres a l'exposició que el Palau Martorell de Barcelona dedica a Alphonse Mucha, el cartell de Gismonda va ser el tret de sortida de la relació entre Bernhardt i Mucha, avui considerat un pioner de l'art nouveau i un dels grans artistes de la primera meitat del segle XX. "Sarah Bernhardt li va deixar una nota a la porta a Mucha dient-li que anés immediatament al Théâtre de la Renaissance, i quan el va conèixer li va dir que l'havia fet immortal, i el va nomenar el director artístic dels seus decorats i cartells", explica Tomoko Sato, conservadora de la Fundació Alphonse Mucha i comissària de la mostra que es pot visitar fins al 15 d'octubre.