<?xml version="1.0" encoding="UTF-8"?>
<rss xmlns:media="http://search.yahoo.com/mrss/" xmlns:dc="http://purl.org/dc/elements/1.1/" xmlns:dcterms="http://purl.org/dc/terms/" xmlns:atom="http://www.w3.org/2005/Atom"  xmlns:content="http://purl.org/rss/1.0/modules/content/" version="2.0">
  <channel>
    <title><![CDATA[Ara.cat - Palau Martorell]]></title>
    <link><![CDATA[https://www.ara.cat/etiquetes/palau-martorell/]]></link>
    <description><![CDATA[Ara.cat - Palau Martorell]]></description>
    <language><![CDATA[es]]></language>
    <ttl>10</ttl>
    <atom:link href="http://www.ara.cat:443/rss-internal" rel="self" type="application/rss+xml"/>
    <item>
      <title><![CDATA[Marc Chagall enlaira el seu art tendre i líric al Palau Martorell]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/art/marc-chagall-enlaira-art-tendre-liric-palau-martorell_1_4843098.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/96bdb488-ce0a-44e6-bcb4-cb78a2651d0a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" /></p><p>Marc Chagall (1887-1985) va ser un artista incansable: va morir als 97 anys encara en actiu. La seva trajectòria de més de seixanta anys va estar marcada pels esdeveniments més terribles del segle XX i, malgrat tot, el seu univers creatiu va estar ple de tendresa, lirisme i fantasia. "En les seves obres podem veure trineus que van pel cel, violins que ressonen per damunt els terrats, éssers bicèfals i parelles d'enamorats que s'acaricien sota rams de flors", explica Lola Durán, historiadora de l'art i comissària de <em>Marc Chagall. El color dels somnis</em>, l'exposició que el Palau Martorell de Barcelona dedica a l'artista a partir d'aquest dimarts i fins al 24 de març<em>.</em> "Mai saps on és la línia entre el real i el fictici", diu Durán. Així mateix, les obres de Chagall són plenes de personatges recurrents com els galls, els ases, els pallassos... "Tots aquests elements no apareixen com es poden veure en la vida real, sinó com estan organitzats en la ment de l'artista", diu la comissària. </p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Ribas Tur]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/art/marc-chagall-enlaira-art-tendre-liric-palau-martorell_1_4843098.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Mon, 30 Oct 2023 18:05:10 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/96bdb488-ce0a-44e6-bcb4-cb78a2651d0a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA['El gall morat', de Marc Chagall]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/96bdb488-ce0a-44e6-bcb4-cb78a2651d0a_16-9-aspect-ratio_default_0.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[Una exposició amb unes 180 obres repassa la trajectòria de l'artista]]></subtitle>
    </item>
    <item>
      <title><![CDATA[Alphonse Mucha, l'artista que va captivar la divina Sarah Bernhardt]]></title>
      <link><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/art/alphonse-mucha-artista-captivar-divina-sarah-bernhardt_1_4747569.html]]></link>
      <description><![CDATA[<p><img src="https://static1.ara.cat/clip/f7c12111-5a11-4af1-848a-0652ccc2da8e_source-aspect-ratio_default_0_x1428y470.jpg" /></p><p>La llegendària actriu Sarah Bernhardt no es donava per vençuda quan a les seves obres no tenia l'èxit previst. Quan va veure que el melodrama ambientat a Grècia<em> Gismonda</em> no anava com ella volia, va pensar que era culpa del cartell i en va encarregar un de nou. Era a prop del Nadal del 1894 i l'impressor no va trobar cap dels artistes amb qui col·laborava habitualment. Així que li va demanar un esbós a un artista txec desconegut a París, Alphonse Mucha (1860-1939), que en aquell moment estava revistant les il·lustracions d'un llibre al seu taller. El disseny li va semblar detestable, però com es pot veure a partir d'aquest dimecres a l'exposició que <a href="https://www.palaumartorell.com/"  rel="nofollow">el Palau Martorell</a> de Barcelona dedica a Alphonse Mucha, el cartell de <em>Gismonda </em>va ser el tret de sortida de la relació entre  Bernhardt i Mucha, avui considerat un pioner de l'<em>art nouveau</em> i un dels grans artistes de la primera meitat del segle XX. "Sarah Bernhardt li va deixar una nota a la porta a Mucha dient-li que anés immediatament al Théâtre de la Renaissance, i quan el va conèixer li va dir que l'havia fet immortal, i el va nomenar el director artístic dels seus decorats i cartells", explica Tomoko Sato, conservadora de la Fundació Alphonse Mucha i comissària de la mostra que es pot visitar fins al 15 d'octubre.</p>]]></description>
      <dc:creator><![CDATA[Antoni Ribas Tur]]></dc:creator>
      <guid isPermaLink="true"><![CDATA[https://www.ara.cat/cultura/art/alphonse-mucha-artista-captivar-divina-sarah-bernhardt_1_4747569.html]]></guid>
      <pubDate><![CDATA[Wed, 05 Jul 2023 15:05:23 +0000]]></pubDate>
      <media:content url="https://static1.ara.cat/clip/f7c12111-5a11-4af1-848a-0652ccc2da8e_source-aspect-ratio_default_0_x1428y470.jpg" type="image/jpeg"/>
      <media:title><![CDATA[Dos cartells d'Alphonse Mucha a l'exposició que li dedica el Palau Martorell]]></media:title>
      <media:thumbnail url="https://static1.ara.cat/clip/f7c12111-5a11-4af1-848a-0652ccc2da8e_source-aspect-ratio_default_0_x1428y470.jpg"/>
      <subtitle><![CDATA[El Palau Martorell de Barcelona inaugura una exposició del pioner de l''art nouveau']]></subtitle>
    </item>
  </channel>
</rss>
