Els 11 del Raval, que TV3 va estrenar dimarts al Nits sense ficció, despertava moltes expectatives. Una investigació ben definida i ambiciosa sobre la desarticulació, l’any 2008, d’una cèl·lula jihadista que pretenia atemptar al metro de Barcelona. El documental aprofundeix en el paper d’un confident, conegut com a F1, que es va convertir en testimoni protegit. El podeu recuperar a la plataforma 3Cat, en format sèrie de quatre capítols. Enganxar-los per emetre’ls com un sol documental, però, va tenir conseqüències en l’eficàcia del relat, amb reiteracions i arcs narratius dilatats.

Enguany, el programa Signes dels temps de TV3 celebra els quaranta anys d’emissió. S’emet els diumenges al matí i aprofundeix en l’actualitat social i pastoral de l’Església catòlica. El títol fa referència a una expressió del Concili Vaticà II sobre el deure de l’Església d’estar atenta als canvis i les evolucions de la societat. Potser estaria bé que també fos TV3 qui estigués atenta a l’evolució de la graella, perquè, valgui la redundància, aquesta franja ha quedat una mica deixada de la mà de Déu. Cal dir que Signes dels temps és formalment correcte amb Montserrat Esteve al capdavant. Hi ha un cert esforç per donar-li una pàtina de connexió amb la realitat social. Els continguts s’ajusten a l’objectiu del programa, i està fet amb cura i professionalitat. Cal destacar la feina de postproducció per donar-li una relativa modernitat visual. Segur que satisfà les expectatives de la Conferència Episcopal, però aquesta centralitat del catolicisme i un enfocament amb un estil tan propi del catequisme no s’ajusten gaire a la funció d’una televisió pública.

Després d’una llarga trajectòria professional vinculada gairebé sempre amb Televisió de Catalunya, la comunicadora Mari Pau Huguet (Estopanyà, 1963) ha estat reconeguda aquest mes de març com a Dona Emblemàtica per l’associació Hera de Lleida. Fa més de quinze anys que treballa a l’Oficina d’Atenció a l’Audiència, però continua participant en projectes audiovisuals i assumint moltes presentacions d’esdeveniments.

Diumenge, TV3 va estrenar Dia u, la sèrie que van promocionar en el context del Mobile World Congress per aprofitar l’atmosfera futurista que ens satura durant aquelles dates. Es tracta d’un thriller tecnològic de diàlegs simples i precaris, ple de clixés i amb interpretacions afectades perquè a l’espectador li resulti més fàcil connectar amb la història. Aspira a l’efectisme del suspens, però amb tot molt ben trituradet perquè s’entengui. La trama es desenvolupa a Barcelona, amb la participació d’actors catalans. Una postal grandiloqüent i moderna de la ciutat, però amb una singularitat: no hi ha ni rastre del català més enllà del doblatge que s’hi ha afegit després. Dia u és una sèrie concebuda plenament en castellà, en tots els sentits, i TV3 només sembla haver-hi aportat el doblatge. És a dir, és una capa afegida a posteriori que provoca aquella artificialitat que grinyola. Els actors catalans treballen en castellà i només uns quants s’han doblat a ells mateixos. Els altres apareixen amb una veu prestada i un to impostat que et distancia de l’acció. La desaparició del català va més enllà de la llengua dels personatges. Totes les pantalles i interfícies que hi apareixen, que són moltes, tenen els textos escrits en castellà. Per tant, ja no es tracta només dels condicionants del rodatge: les pantalles són una qüestió de postproducció, i ni així s’ha pogut incorporar el català. Ja podem anar reclamant el català en els ginys tecnològics, que la sèrie vinculada al Mobile normalitza el castellà com a llengua per comunicar-se amb les màquines. A més, a Amazon Prime Vídeo, la plataforma que distribueix la sèrie internacionalment, no es dona l’opció del doblatge en català. S’entén que l’exclusiva se l’ha quedat 3Cat, però aleshores el català queda fora del circuit, relegant la nostra llengua a l’àmbit local. Queda clara, doncs, la jerarquia que s’estableix entre els dos idiomes.

Després de tres temporades amb concursants anònims, el reality d'aventures La travessa (3Cat) fa un gir. En la nova entrega els concursants seran cares conegudes pel gran públic; vuit parelles de celebritats del món de l'espectacle, la comunicació, l'esport i l'univers dels influenciadors que competiran entre elles per ser els guanyadors del premi econòmic. Aquest dilluns 3Cat ha donat a conèixer quins seran els famosos que participaran en aquesta edició que s'estrenarà a la tardor.

El juny del 2024 el Sense ficció de 3Cat emetia La fugida, el documental sobre els abusos sexuals a menors dels Jesuïtes de Casp i del Col·legi Sant Ignasi de Sarrià. Aquell treball de periodisme d'investigació continua aquesta setmana amb l'estrena aquest dimarts de La fugida, veritats ocultes, una producció que amplia la investigació amb nous casos i fa èmfasi en els mecanismes d'encobriment dels agressors per part de les congregacions i escoles religioses. El documental tindrà dues finestres d'emissió: es podrà veure a través del Sense ficció a les 22.05 hores i també estarà disponible al 3Cat en una versió ampliada de tres episodis (l'emissió per la televisió convencional uneix les tres parts en un únic episodi).

Agost del 1989, Estadi Lluís Sitjar, Palma. Aquest va ser el lloc i el moment exactes on els directius del Barça es van adonar que havien de fitxar Hristo Stòitxkov. Fa uns quants anys, per pretemporada, sempre s’organitzava el Torneig Ciutat de Palma, el típic campionat d’estiu que serveix per començar a agafar rodatge per l’inici de temporada, per deixar veure als aficionats els nous fitxatges i, en aquest cas, per descobrir-ne de nous. “Abans organitzàvem un torneig a Mallorca que hi anaven el Barça o el Madrid, el Mallorca i dos equips de fora”, relata Josep Maria Minguella, el descobridor de Hristo Stòitxkov i en aquells anys agent de futbolistes. En aquella edició els convidats van ser el Fortuna Düsseldorf i el CSKA de Sofia, equip del cèlebre davanter búlgar. Barça i CSKA van enfrontar-se en la primera “semifinal”.

Des del setembre passat, Júlia López (Barcelona, 1994) és una de les veus que acompanyen els dinars familiars dels caps de setmana. Després de passar per Betevé, La 2 i el canal 3/24, la periodista s’ha incorporat com a presentadora, els dissabtes i els diumenges, del Telenotícies migdia de 3Cat.

3Cat redobla l’aposta pels videojocs en català amb el llançament d’un títol per a totes les plataformes vigents: es tracta de Manairons, un joc d’acció i plataformes en tres dimensions que dona vida a aquests éssers fantàstics de la cultura popular. El projecte s’ha tirat endavant al costat de JanduSoft, un estudi barceloní amb un llarg recorregut que, a més de desenvolupar, també edita videojocs. Fundat el 2011 per José Antonio Andujar, l’estudi acumula desenes de títols publicats, alguns amb ressò internacional.

27 llargmetratges i 11 sèries. Aquesta és la xifra rècord de ficcions en les quals participarà 3Cat aquest 2026, segons ha detallat aquest dimecres la Corporació en una trobada amb mitjans. Rosa Romà, presidenta de l'ens; Sigfrid Gras, director de TV3, i Oriol Sala-Patau, cap del departament de ficció, han tret pit del compromís de la televisió pública amb la creació de ficcions en català i han assegurat que el naixement de la plataforma online ha propiciat que se li pugui donar més suport. "La ficció és el més consumit al 3Cat", ha remarcat Gras. Segons la Corporació, les sèries acumulen més d'un terç de les reproduccions totals de la plataforma i són el gènere que atreu el públic jove.

En Piti Español, un dels millors guionistes que tenim al país, té una teoria que solia explicar a les seves classes a la universitat. Deia que si l’endemà de l’emissió d’un programa la gent comentava tres moments bons és que havia sigut un èxit. La tesi encaixa amb la gala del Polònia que TV3 va emetre dijous a la nit per commemorar els seus vint anys. Més enllà d’unes xifres d’audiència rècord que confirmen el vincle afectiu entre el programa i els espectadors, la gala va tenir moments magistrals. Per exemple, la conversa de Queco Novell amb quatre dels seus alter ego polítics: Maragall, Illa, Puigdemont i Rajoy. La combinació entre realitat i ficció, actor i personatges, era una filigrana que connectava amb el joc simbòlic de la teatralitat i la sàtira. Representava molt bé el joc de miralls entre la televisió i la política, i era una manera de reconèixer la feina de Novell, convertit en l’home de les mil cares.

Martí Melcion (Barcelona, 1995) és l'il·lustrador dels joves barcelonins. Amb una mala llet que no exclou la tendresa cap allò que l'envolta, Melcion ha sabut capturar en les seves vinyetes i animacions bona part de l'estat anímic i del dia a dia de la seva generació. De la seva col·laboració amb EVA (3Cat), ha sorgit Elma i els seus amics (Random Comics), que es publicarà a l'abril.

Gisèle Pelicot, la dona a qui el seu marit va drogar per violar-la juntament amb altres homes, ha publicat Un himne a la vida, un llibre que explica la seva història. Isabel Galí, la corresponsal de TV3 a París, la va poder entrevistar aprofitant la promoció editorial. D’aquella conversa n’han sortit dues cròniques, per al Telenotícies migdia i per al Telenotícies vespre, que es van emetre aquest dimarts. Dues peces on Galí selecciona les declaracions més rellevants de Pelicot per condensar-les en el poc temps que permet el format de l’informatiu.

El Polònia fa vint anys. I té mèrit: tal com van les coses, és molt difícil que un programa de TV3 arribi als vint anys. La prova del seu poder és l’assistència massiva de polítics a la gala de l’aniversari que es va celebrar aquest dilluns i que s’emetrà dijous. Dues dècades que confirmen el Polònia com un clàssic de la televisió, perquè hi conflueixen factors mediàtics, culturals i simbòlics que el fan únic i, a la vegada, el converteixen en un referent.

El Polònia de TV3 fa 20 anys i hi ha motius perquè la celebració sigui col·lectiva, perquè l’humor és com un canari en una mina: si la televisió pública d’un país emet un espai de sàtira política on tothom va despullat, del president i els poders fàctics en avall, aleshores és que som en una democràcia tirant a plena, i més en els temps que corren de control de la imatge i del relat. Sense anar més lluny, no trobareu un equivalent a les televisions espanyoles. A veure qui s'hi fica, allà, amb el rei Felip o amb l’Íbex. No és que l’humor pugui salvar ell solet la democràcia, però un país és, també, el seu sentit de l’humor: allò que es pot dir i el que és tabú.

Dilluns, al Telenotícies migdia, Anna Garnatxe i Xavi Coral ens recordaven la treva de quatre mesos a Gaza, tot i que Israel hi continua prohibint l’accés a periodistes. Informaven que malgrat aquest context de suposat alto el foc, els atacs s’han mantingut i han provocat més de sis-cents morts. Especificaven que molts d’ells havien estat assassinats quan creuaven la frontera, ara anomenada “línia groga”. Aquesta introducció servia per anunciar que el corresponsal de TV3 a Jerusalem, Jordi Brescó, havia pogut entrar a Gaza de l’única manera que era possible fer-ho: amb un comboi organitzat i controlat per l’exèrcit israelià. “Les imatges tenen valor, però hi han posat moltes limitacions, encara que Israel ho presenti com una gran oportunitat per als periodistes”. Aquest preliminar era necessari per advertir que aquell operatiu tenia més una intenció propagandística que no pas periodística.

Si alguna cosa ha caracteritzat Polònia en els seus vint anys d'història ha sigut la seva rapidesa a l'hora d'incorporar fenòmens de la vida real als seus gags. Aquesta setmana els guionistes del programa satíric n'han donat una nova mostra convertint Gabriel Rufián en Bad Bunny i reproduint part del celebrat xou que el porto-riqueny va fer a la Super Bowl diumenge. En concret, el programa ha adaptat la cançó Debí tirar más fotos amb una lletra que fa referència a la proposta del portaveu d'Esquerra al Congrés d'unir els diferents partits d'esquerra per plantar cara a l'auge de l'extrema dreta.

En un food truck d'última generació situat al costat dels platós del Parc Audiovisual de Catalunya, a Terrassa, un equip de cuiners liderats per Marc Cuspinera i Eduard Bosch preparen una setantena dels plats més icònics d'El Bulli. No es tracta de reproduccions falses, sinó de les receptes originals que es podien menjar al restaurant de Ferran Adrià. Aquests plats seran protagonistes de Gènesi, la sèrie de ficció de 3Cat que es roda aquests dies i que recorda la revolució gastronòmica impulsada pel xef català, al qual dona vida Miquel Fernández, un actor català amb una llarga trajectòria en sèries espanyoles. L'objectiu és fer "la millor sèrie culinària de la història", i per això s'ha tingut cura de fins a l'últim detall.

Dimarts el Telenotícies vespre va incloure una peça d’anàlisi sobre les batudes antiimmigració dels agents de l’ICE a Minneapolis després de l’assassinat d’Alex Pretti. El periodista Nicolás Valle desenvolupava les claus essencials d’aquesta situació per entendre el com i el perquè. En el seu relat hi havia un component interpretatiu, perquè es fixava en detalls que van més enllà del que es veu a les imatges. Però era precisament això el que feia la peça tan interessant, sobretot davant l’absència d’algun altre programa a la cadena que pugui aprofundir en aquests aspectes. Valle mostrava les múltiples aparences amb què els agents de l’ICE patrullaven per la ciutat: els tipus d’uniformes tàctics, les maneres d’identificar-los, les armes de guerra i els vehicles blindats. El periodista emfatitzava el valor simbòlic d’aquesta indumentària: “La policia deixa de ser un servei per ser un instrument de dominació intern”. La roba de camuflatge, explicava, converteix els agents en combatents. Valle connectava aquest fet amb la voluntat de submissió de la ciutadania a partir de construir una idea d’emergència.

El programa d’aquest dimecres 28 de gener del concurs de 3Cat Atrapa’m si pots, presentat per Llucià Ferrer, ja és història de la televisió pública catalana. El concursant Albert Coromina, conegut popularment amb el sobrenom de "la bèstia parda d’Olot", ha quedat eliminat després de 158 programes. Una xifra de rècord absolut, que li ha permès acumular fins a 69.500 euros.