Fa anys sortia a la llum que els militants del Daeix utilitzaven unes pastilles estimulants que els tornaven encara més brutals i mortífers del que ja eren. Era una mena de versió terrorífica del sexe, drogues i rock'n'roll: gihad, sexe i Captagon. El Daeix utilitzava el sexe com a eina de guerra, consumia una mena de droga estimulant en combat i el lema de vida era la Jihad. I a més, aquesta substància s’havia convertit en una font de finançament. Una característica pròpia del narcoterrorisme: si els càrtels de la droga utilitzen tàctiques terroristes per mantenir les seves estructures criminals, les organitzacions terroristes utilitzen no només el tràfic sinó també la producció de drogues com a eina de finançament.