Diana Krall ja ens havia avisat: ni càmeres, ni mòbils il·luminats, ni sorolls que poguessin trencar una foscor gairebé total. Potser la cantant canadenca pretenia convertir el Palau de Pedralbes en un club de jazz nocturn, amb aquella intimitat de quan ja només queden quatre gats escampats per la barra. Potser volia silenciar l'eufòria col·lectiva que fan esclatar, per força, les grans multituds. Sigui com sigui, el concert que va oferir aquest dijous al festival Les Nits de Barcelona va pecar de massa foscor; d'un cert aire distant que, si bé va reforçar la seva imatge de diva bohèmia, va crear una separació estranya entre la cantant i el públic. A Krall li va costar aixecar un repertori vocalment prou sofisticat, fins al punt que, durant la primera part del concert, els veritables protagonistes van ser el bateria Matt Chamberlain i, sobretot, el contrabaixista Sebastian Steinberg, els dos músics que l'acompanyaven, que van aportar l'actitud swing que li faltava a la cantant.

Als jardins del Palau de Pedralbes hi ha centenars de buguenvíl·lies. Buguenvíl·lies roses, com les que evoca la cantant mexicana Natalia Lafourcade a De todas las flores (2022), la cançó que dona títol al seu últim disc. No sempre passa, que el paisatge d’un concert acompanyi directament l’artista. Lafourcade va inaugurar ahir l’auditori del festival Les Nits de Barcelona, al Palau de Pedralbes, davant més de dues mil persones. Semblava fet a mida. “Amb aquest disc he descobert els meus jardins interiors”, va explicar Lafourcade, que va donar les gràcies al públic en català. “Bona nit, Barcelona”, va dir al principi del concert.