El món es dessagna per les ferides d’una geopolítica molt enverinada on cada vegada hi ha més violència, més morts i menys esperança. Els conflictes geopolítics seguen una vida darrera l’altra, com si la vida ja no tingués cap valor. Les guerres són tan terrorífiques, tan brutals, tan plenes de maldat, que viure pot arribar a fer més por que morir. Malgrat això, el que realment sorprèn de l’ésser humà és que, per damunt de tot, desitja viure. Anhela ser-hi abans que morir.

Del dret a perseguir la felicitat, consagrat per primer cop a la Declaració d’Independència nord-americana del 1776, estem transitant al dret a ser immortals. Un temerari salt mortal. Ja el defensava als anys 20 del segle XX el revolucionari rus Aleksandr Bogdànov. Però la por a la mort, que és més vella que l’anar a peu, en realitat és el gran motor de vida. Sense mort, la vida quedaria coixa. Ho sabia bé Milan Kundera, que ens acaba de deixar: "Igual que la immortalitat s'aferra a la mort (...) podem dir que està amb nosaltres també la nostra immortalitat".