Com que les coses van mal dades i sembla que les pensions no s'apujaran a causa d'estratègies insòlites, molta gent comença a rellegir els filòsofs estoics, que ensenyen la manera de romandre impertorbable davant les grans i les petites malastrugances.

Manual para la serenidad (Plataforma Editorial) es presenta com un manual d’"estoïcisme pràctic per ajudar-nos a gestionar emocions difícils". L'autor, Pepe García, el va escriure “per necessitat personal": "Perquè buscava eines que m’ajudessin i les vaig trobar en els estoics. I ho vaig voler compartir amb els lectors amb un llibre que toca un aspecte del qual ningú no parla quan expliquen els estoics: les emocions”.

Últimament em ve molt al cap la divisa estoica “sustine et abstine”, aguanta i abstén-te. El cristianisme va adoptar aquesta màxima per a la vida retirada als monestirs, però la idea d’Epictet no era de tancar-se en un convent sinó d’aconseguir el que se n’ha dit “la ciutadella interior”, l’escut per protegir-se del cinisme verinós de cada dia. “La ment lliure de les passions és una fortalesa,” diu Marc Aureli. “L’ésser humà no té res de més sòlid on pugui refugiar-se i on en el futur hi resti inexpugnable. Qui no ho ha entès és un ignorant. Qui ho ha entès i no s’hi refugia és un infeliç”.