Pessimisme constructiu. Aquesta és la manera com Timothy Garton Ash, un dels grans intel·lectuals anglesos anti-Brexit, mira una Europa on el comunisme fa temps que ha mort, però on han tornat el feixisme i la guerra. "Com estàs? Bé, gràcies, millor que demà", fa l’acudit fatalista. "Occident va guanyar la Guerra Freda perquè tenia por d’anar-la perdent", escriu al sincer i personal assaig Europa (Arcàdia, en traducció d’Anna Llisterri). Ara hem començat a perdre davant els populismes d’ultradreta, davant el nou imperialisme rus que vol devorar Ucraïna, davant l’ascens de la Xina totalitària neocapitalista. És la hibris: el tràgic excés de confiança en un mateix. Caigut el Teló d’Acer, ens vam pensar que havíem guanyat, tota aquella mandanga de la fi de la història. Semblava que havíem arribat a la pau perpètua de Kant... "La pau perpètua dura fins a la guerra següent", fa un vell proverbi rus. Que il·lusos. El combat per la llibertat i la justícia no s’acaba mai, recomença a cada generació. Però avui estem desorientats, perduts en el laberint minoic de sempre (cultura contra barbàrie) i en el laberint de crisis encadenades: climàtica, financera, migratòria, pandèmica, bèl·lica...

Naturalment no és obligatori, però és interessant rellegir l'obra de Milan Kundera després d'una visita a Brno, la ciutat txeca on va néixer i créixer qui ha estat un dels darrers mites de la literatura europea. Brno, avui, és presentada com “la segona ciutat més important de la República Txeca” (després de Praga, esclar). Però l'any 1929, quan va néixer Kundera, era la capital de Moràvia-Silèsia, part de Txecoslovàquia, un estat fundat l'any 1918, al final de la Primera Guerra Mundial. Durant l'ocupació nazi, Brno va estar dins el Protectorat de Bohèmia-Moràvia, i, després de la Segona Guerra Mundial, va estar dins la República Socialista de Txecoslovàquia fins al seu desmembrament, que es va produir l'any 1993.

"Milan Kundera va néixer a la República Txeca i des del 1975 viu a França". Aquesta és tota la informació que l’autor de La insostenible lleugeresa del ser solia incloure en la biografia de les seves darreres novel·les, com La festa de la insignificança (Tusquets), publicada el 2014 després d'un parèntesi en la seva ficció de catorze anys. Apartat de qualsevol presència pública, literària i mediàtica des de feia pràcticament quatre dècades, l'escriptor ha mort als 94 anys aquest dimecres. "Ha deixat una petjada important amb el seu pensament", diu l’escriptora i primera traductora de Kundera al català, Monika Zgustová. Amb la seva obra va abordar la importància de l'herència de l'Europa central per entendre la diversitat de l’Europa actual i la Unió Europea i també va retratar el caràcter real del comunisme soviètic i de la dictadura en plena Guerra Freda, cosa que va contribuir a comprendre l'origen del totalitarisme. "El missatge de Kundera és important perquè els totalitarismes i les dictadures no es repeteixin, perquè la gent vegi quina manca de llibertat representava tot això", diu Zgustová, que afegeix que "la gent s’hauria de prendre la política d’una manera seriosa perquè no es repeteixin les dictadures del segle XX".