Alguns la identifiquen amb l'Estrellita Verdiales, el mític personatge de Cegada de amor (1994) de La Cubana. Altres, amb l'abnegada i treballadora Nuri de Ventdelplà (2005). Els més joves segurament l'associen a la Lídia de Merlí (2015), aquella mare dura i ofegada per la feina. Els més teatrers, als seus papers en espectacles com Pel davant i pel darrere (2010) i Una gossa en un descampat (2018). Anna Barrachina (Sitges, 1968) s'ha sembrat una vasta trajectòria als escenaris i a les pantalles que es va acabar sobtadament fa uns mesos, quan va decidir deixar la professió. Ara ha tornat amb Nessun dorma, un espectacle d'Eu Manzanares, artista resident a la Sala Beckett. És la història d'una dona que als anys 50 donava sang a canvi de menjar, la seva filla, que treballa netejant cases i teatres, i la seva neta, directora i dramaturga. A l'escenari, Barrachina està acompanyada de Pepo Blasco, Queralt Casasayas, Tai Fati i Júlia Truyol.