En dos cèlebres assaigs literaris, Bruno Bettelheim, d'una banda, i Gianni Rodari, de l'altra, van explorar les claus psicoanalítiques de la rondallística infantil. Per al seu muntatge de Rusalka, Christoph Loy sembla haver-ho tingut present, perquè l’espectacle s’allunya de l’imaginari fantasiós inherent a La sireneta d’Andersen per endinsar-se en una lectura en què el subconscient i molts dels seus tabús desvelats contribueixen a fer entendre el rerefons ocult de l’òpera d’Antonín Dvořák. El muntatge, coproduït entre Dresden, Madrid, València i Barcelona, no deixa indiferent, i és dels que fan pensar, a banda de la seva bellesa plàstica gràcies a l’escenografia de Johannes Leiacker i a la il·luminació de Bernd Purkrabek. A tot això cal afegir-hi algunes picades d’ullet, com els peus de la ballarina que no responen i que evoquen en certa manera la protagonista de la chapliniana Limelight, mentre que els papers de Hajny i Kuchtik es troben també entre Chaplin i Beckett. En el seu conjunt, l’espectacle cisella bé el retrat dels personatges i és un prodigi d’acció i de moviment escènic, gràcies a la coreografia de Klevis Elmazaj.

“És una història especialment commovedora, amb moltes emocions i tragèdia”, diu Piotr Beczala, el tenor polonès que encapçala el repartiment de l’òpera Rusalka que es representa al Liceu del 22 de juny al 7 de juliol, amb direcció escènica de Christof Loy. Rusalka és una nimfa de les aigües que s’enamora d’un príncep humà i, per poder viure aquest amor, desitja transformar-se en dona. Ho aconseguirà convencent el seu pare i fent un tracte amb Jezibaba, la bruixa que la transformarà a canvi d’unes cruels conseqüències: perdre la parla i no poder caminar. Rusalka accepta i aconsegueix que el príncep s’enamori d’antuvi, però l’acabarà abandonant per una princesa forastera. Rusalka no podrà desfer la transformació i aquesta nova realitat l’obligarà a retrobar el seu lloc al món amb la ferida de no haver sigut corresposta.

El Gran Teatre del Liceu s'ha vestit de gala per premiar persones i institucions que han ajudat a projectar-lo. El seu president, Salvador Alemany, ha estat l'encarregat d'atorgar al Saló dels Miralls set Medalles d'Or, la màxima distinció de la institució, entre les quals destaquen les del tenor polonès Piotr Beczala i la de la compositora catalana Raquel García-Tomás, que el 2023 va estrenar al Liceu l'òpera Alexina B., centrada en una persona intersexual a la França del segle XIX.

Piotr Beczala va inaugurar divendres la 38a edició del Festival de Peralada amb un magnífic recital que va omplir de gom a gom l’església del Carme. El festival, que s’allargarà fins a l’11 de juliol, segueix afectat per les obres de l’escenari principal, fet que ha obligat a programar tots els concerts i espectacles de dansa en diferents espais del castell.

El 27 de setembre del 2020, la soprano Sondra Radvanovsky i el tenor Piotr Beczala van protagonitzar al Liceu un recital que va deixar una empremta inoblidable. Hi havia moltes emocions latents, encara en plena pandèmia. I els liceistes acollien dos dels artistes més estimats dels darrers anys, que en aquella ocasió ho van donar tot.