Quan es va estrenar gairebé d'amagatotis a Prime Video ara fa tres anys, El jurado es va convertir en la comèdia del moment. Amb un format de fals documental, mostrava la interacció entre els diversos membres d'un jurat popular. La clau de volta que va fer que es convertís en un fenomen va ser la barreja de realitat i ficció: el protagonista, Ronald Gladden, era una persona real que creia que realment estava formant part d'un jurat popular. La veritat era que tot era fals i que els seus companys de jurat eren actors, una premissa que recorda a la pel·lícula d'El show de Truman. Després d'aquella experiència, el mateix equip ha confeccionat una segona entrega amb un escenari totalment diferent. El jurado: retiro corporativo arriba aquest divendres a Prime Video amb tres episodis. Els dos següents s'estrenaran el 27 de març i els dos últims el 3 d'abril.

Ningú pot posar en dubte que Sherlock Holmes és el detectiu privat més conegut de la literatura universal. Des que Arthur Conan Doyle el va crear a finals del segle XIX, el personatge ha causat sensació i, fins i tot, hi va haver investigadors reals que van voler imitar els seus mètodes. Quan l'autor va decidir que el detectiu havia de morir a la que seria la darrera novel·la, El problema final, es va generar molt d'enrenou entre els lectors, que van protestar i es van vestir de dol. Fins i tot, la corona anglesa va mostrar el seu disgust. Doyle es va veure forçat a fer-lo reviure deu anys després a L'aventura de la casa buida i des d'aleshores, Holmes ha continuat vivint tant en novel·les i relats com en sèries i pel·lícules, i ha passat de la pipa i la lupa al telèfon mòbil i internet.

MrBeast és l’àlies de James Stephen Donaldson, un milionari de 26 anys que acumula 363 milions de seguidors a YouTube. Va assolir la fama el 2017 amb un vídeo en què comptava fins a 100.000, però avui és conegut pels seus clips de reptes sovint extrems: ofereix grans sumes de diners a qui supera desafiaments i regala premis sucosos a persones aleatòries. També és conegut per les seves grans aportacions a organitzacions sense ànim de lucre que planten arbres o construeixen pous d’aigua potable a l’Àfrica. 

El robatori més gran comès al Canadà va tenir com a objecte el xarop d'auró. Entre 2011 i 2012, una banda de lladregots va furtar fins a 3.000 tones d'aquest additiu dolç d'un magatzem de l'Associació Nacional de Productors, una quantitat valorada en més de 18 milions de dòlars canadencs. En un país amb un baix índex de criminalitat, sobretot en comparació amb el seu veí del sud, aquest assalt ha passat a l'imaginari popular com una representació també d'una idiosincràsia pròpia. I aquesta és la idea que vol recollir The Sticky, la sèrie que s'inspira en aquest atracament per oferir-nos una comèdia de vores negres amb un cert regust quebequès.

Carles III també vol tenir el seu propi documental, com les grans celebritats del segle XXI. Després que el seu fill Enric s'hagi convertit en un habitual de les plataformes de contingut sota demanda, el monarca ha signat un contracte amb Prime Video per mirar d'interpel·lar les noves generacions i mantenir la popularitat de la monarquia els pròxims anys. Ha estat el diari britànic The Times qui ha avançat alguns dels detalls d'aquest llegat audiovisual que, a hores d'ara, ja s'ha començat a rodar en un palau escocès.

En un moment del documental La Joia: Bad Gyal, Alba Farelo (Vilassar de Mar, 1998) canta en un estadi immens i ple a vessar de fans. Just després del concert, l'artista es retroba amb la seva família, que l'abraça amb entusiasme. El seu pare, l'actor Eduard Farelo (Barcelona, 1970), acaba de tornar de fer funció al teatre i li pregunta, orgullós: "Quanta gent tenies, tu?" Ella respon: "No ho sé, papa, 17.000". I ell diu: "Veus? Jo només 300". L'escena és només una de les moltes en què la cantant es treu totes les màscares per ensenyar com és la seva vida darrere els quilos de maquillatge, les ungles llargues i els vestits curts. Dirigit per David Camarero, La Joia: Bad Gyal va estrenar-se a l'octubre als cinemes i a partir d'aquest dijous estarà disponible a la plataforma Prime Video.

Quan era petit, Jesús Silva va quedar impactat per Forja d'homes (Norman Taurog, 1938), aquell drama clàssic carregat d'esperança en què Spencer Tracy encarnava un capellà que funda una comunitat per a joves sense llar per salvar-los d'entorns que els conduïen a la misèria. A través del doblatge castellà, el film va popularitzar la idea utòpica d'una "ciudad de los muchachos". Encara en el seminari, Silva decideix tirar endavant la seva pròpia ciutat dels nois a Galícia. El projecte cristal·litza en tota la seva ambició en una àmplia finca als afores d'Ourense que es bateja com a Benposta. Allà es construeix un poble amb totes les infraestructures necessàries, habitatges, escoles i fins i tot un banc que encunya una moneda pròpia. Una comunitat que en principi gestionen els seus habitants, la majoria joves vulnerables o amb pocs recursos de la zona. Com a cirereta del pastís, la principal activitat de formació per a la canalla és una escola de circ que no tarda a convertir-se també en la cara visible i mediàtica del projecte, i en la seva font d'ingressos.

La plataforma Prime Video acaba d’estrenar Cómo cazar a un monstruo, una sèrie documental de tres episodis en la qual el youtuber Carles Tamayo persegueix un pederasta que, tot i haver estat condemnat a 23 anys de presó per abusos sexuals a menors, continua en llibertat. El relat, trepidant i addictiu, no s’ajusta al periodisme tradicional. Ens aboca a grans dosis de sordidesa i seqüències inquietants, algunes de memorables per la tensió i el simbolisme. El director del documental, en tant que creador de contingut digital, porta a l’extrem el llenguatge audiovisual del videoblog. Es despreocupa dels aspectes formals tradicionals. Tot el material és vàlid encara que sigui caòtic, confús o s’hagi de rectificar. Això transmet aquesta idea de veritat i immediatesa, d’absència de filtres o precaucions narratives. No espera que comenci l’acció, perquè l’acció la determina ell amb les càmeres. No diferencia entre davant i darrere de l’objectiu. El procés de preparació s’inclou en el relat. La imatge està en constant moviment i s’intercanvien els diferents nivells fílmics. 

Passen els anys, les modes van i venen, però la fascinació per l'Imperi Romà sembla que no s'apaivaga mai. A part de ser l'obsessió oculta de molts homes, les aventures cruentes d'emperadors i gladiadors desperten la part més visceral de la civilització moderna. Ridley Scott, el director de Gladiator (2000), estrenarà a mitjans de novembre una segona entrega del famós drama històric sobre els romans, segurament un dels films més èpics de les últimes dècades. Abans, però, els espectadors podran sadollar l'espera amb Those about to die, una sèrie de Roland Emmerich que reprodueix amb gran rigor històric la Roma de l'emperador Vespasià, immersa en intrigues, batalles sanguinàries i lluites pel poder. "Roma, que un dia va ser el far de la civilització, s'ha convertit en una claveguera de corrupció i decadència. Als ciutadans només els interessen dues coses: el pa i els jocs", anuncia un dels personatges principals en l'inici del primer episodi, que situa l'acció l'any 79 dC.

L’any passat, la cantant Celine Dion va revelar que patia una malaltia rara, anomenada síndrome de la persona rígida. Es tracta d’una greu afectació a nivell neurològic que provoca espasmes musculars i rigidesa. La malaltia l’ha obligat a abandonar els escenaris i el món de la música. Ara, la plataforma Prime Video ha estrenat I am: Celine Dion. L’artista utilitza les càmeres per explicar públicament la seva situació personal. 

Els anuncis a Amazon Prime Video ja tenen data d'arribada. El 9 d'abril serà quan la plataforma de streaming comenci a incloure espots mentre l'espectador mira sèries o pel·lícules. La companyia així ho ha anunciat en un comunicat que ha enviat a tots els seus clients on justifica la seva decisió dient que la publicitat els "permetrà seguir invertint en continguts atractius, i continuar augmentant aquesta inversió a llarg termini per mantenir la qualitat i la quantitat dels continguts a Amazon Prime".

El cinema en català va arribar només als 412.000 espectadors durant l'any passat, una de les pitjors xifres de la dècada, deixant de banda la pandèmia. Després del fenomen extraordinari d'Alcarràs el 2022, el cinema fet, doblat i subtitulat en català va tornar a aplegar tan sols un 3% dels espectadors. De fet, el problema principal és en les pel·lícules de les majors doblades al català, que no aconsegueixen guanyar públic de manera significativa. Un exemple: Barbie, que va obtenir més d'un milió d'espectadors, tan sols va arribar als 44.000 en la versió doblada en català. En canvi, les produccions fetes a Catalunya que es projecten en versió original són les que fan pujar l'audiència en català. 

Als anys 80, Marbella es va convertir en territori de luxe per a la jet set, en bona part gràcies al tràfic d'armes. Mansions, glamur i cotxes de luxe campaven per la ciutat sense que ningú qüestionés d'on sortia tanta riquesa i com s'havien obtingut tots aquells privilegis. Amazon Prime Video se submergeix ara en aquella època mitjançant la sèrie Los Farad, un thriller sobre una família aparentment fabulosa però plena de foscor que ostenta un negoci de venda d'armes i explosius. La sèrie, que s'estrena aquest dimarts i és una de les apostes de la plataforma per acabar l'any, està protagonitzada per Miguel Herrán, conegut sobretot pels seus papers a La casa de papel i Élite.

Si esteu patint la canícula sense aire condicionat o amb frigories insuficients, us proposem intentar combatre-la per autosuggestió. Aquí teniu un llistat de set sèries agermanades per tenir com a escenari indrets gèlids. Potser l'abundància de paisatges nevats no aconsegueix obrar el miracle de rebaixar la sensació de temperatura, però com a mínim tindreu a l'abast unes hores d'evasió a un preu més barat que un vol a Nuuk, Groenlàndia.