Tennessee Williams (1911-1983) torna a la cartellera de Barcelona amb una de les obres més autobiogràfiques i una de les més conreades entre nosaltres, El zoo de vidre. Williams ens parla d’una família propera a la seva, com queda ben clar a les seves admirables Memòries quan relata la trobada entre la seva mare i l’actriu que encarnava Amanda (Laurette Taylor). Després de l’estrena, al camerino, l’actriu li diu: “I, què, senyora Williams, s’ha agradat a si mateixa?” I si Amanda té els trets de la mare de l’escriptor, el fill Tom té els del mateix escriptor.

Els retrats de Tennessee Williams, Vincent van Gogh i Rudolf Nureyev destaquen en una de les parets de la sala principal de la casa de Vidreres on l'actor Martí Peraferrer viu des de fa gairebé dos anys. Un escriptor, un pintor i un ballarí il·lustres, amb biografies molt diverses i marcades totes tres per la genialitat i l'èxit, però també pel turment, la soledat i l'autodestrucció, han entrat a la casa i a la vida de Peraferrer, li han estès la mà i li han permès redescobrir l'essència de l'ofici de fer teatre: la capacitat d'emocionar l'espectador, de fer-li viure el teatre com si no fos teatre sinó la vida mateixa, d'endinsar-lo en l'ànima dels personatges de la mateixa manera que ho fa l'actor i fer que plori amb ells, que rigui amb ells, que pateixi amb ells. Peraferrer n'és un mestre, d'aquest art, especialment quan és ell qui tria els personatges que ha d'interpretar en obres que ell escriu i dirigeix. És el que fa amb la seva companyia, Teatre Blau, reservada a aquells papers que sap que mai ningú no li oferirà. 

Tennessee Williams (Columbus, 1911 - Nova York, 1983) va ser un dels dramaturgs més importants del segle XX. Entre els anys 40 i 60 va donar llum als seus tres grans èxits: El zoo de vidre (1945), Un tramvia anomenat Desig (1947) i La gata sobre la teulada de zinc calenta (1955), els anomenats big three. Però Williams va ser un autor molt prolífic que gairebé no va parar d'escriure fins a la seva mort. També va endinsar-se en l'experimentalisme i les seves creacions van caure del pedestal. Ell mateix va definir aquell teatre com a maleït perquè ni la crítica ni el públic el van lloar, tot i que amb el temps experts i estudiosos de la seva figura l'han valorat. Ara Prometeu Edicions ha engegat un projecte per publicar-ne, per primera vegada, les obres principals en català. Serà una edició de tres volums –el primer dels quals ja es troba a les llibreries, i el segon arribarà al gener– traduïda per Marc Rosich.

Només cal que tinguis un petit jardí, un pati o una terrassa. Si les circumstàncies ho requereixen, fins i tot n’hi pot haver prou amb un menjador que sigui prou ampli. En Martí Peraferrer compareix (acompanyat de la Gemma) amb l’equip de so, il·luminació i escenografia necessaris per evocar aquella vida americana dels anys quaranta i cinquanta durant la qual Tennessee Williams va construir els seus personatges més emblemàtics: sensuals, però complexos i turmentats. Estem parlant de l’autor de Gata sobre una teulada de zinc calenta, Un tramvia anomenat desig o La nit de la iguana, obres de teatre protagonitzades també al cinema pels actors més carismàtics del moment.