"Va ser Orient qui va empènyer Europa cap a Occident". Ho escriu l’historiador Alessandro Vanoli. Colom i Magallanes volien arribar a les Índies, d’on venien tantes riqueses, d’on havia vingut sempre el coneixement. Primer de tot, Amèrica van ser les Índies Occidentals. El concepte d’Occident va néixer mirant cap a l’est i va anar en paral·lel amb la redefinició d’Europa, un nom-idea que s’havien inventat els grecs i que s’havia fet servir als primers temps de l’Edat Mitjana, aviat substituït pel terme cristiandat en oposició a l’Islam. Hi va haver, llavors, un temps d’aliança entre la cristiandat i l’imperi xinès contra el poderós món otomà.

Per una banda, la cala m’atrau amb una sensualitat exagerada i fins i tot cruel. Per l’altra, quan arriba el bon temps, el país fa que hi torni espantat. A veure aquest any què em trobaré. Potser hauran asfaltat el camí de ronda, potser hi hauran instal·lat una guingueta amb música i crits a tot drap, o hauran depredat una altra paret de roca per ampliar la via ferrada, o construït més xalets en zona protegida, o potser els responsables municipals hauran restringit encara més l’aparcament al carrer, reservat hivern i estiu per als rics que hi tenen casa i garatge i amb prou feines venen a passar-hi quinze dies.

Fins fa poc es pensava que les illes remotes del Mediterrani no havien estat habitades fins a l'arribada dels primers agricultors i ramaders. Una investigació publicada a la revista Nature sobre el jaciment de Latnija, al nord de l'illa de Malta, ha capgirat aquesta convicció i ha demostrat que les societats caçadores i recol·lectores ja hi navegaven fa més de 8.500 anys. L'estudi, liderat per Eleanor Scerri, investigadora del Max Planck Institute of Geoanthropology (Alemanya) i per la Universitat de Malta, i amb la participació d'Ethel Allué i Aitor Burguet-Coca, de l’IPHES-CERCA i la Universitat Rovira i Virgili (URV), documenta per primera vegada una travessia de més de 100 quilòmetres en mar obert. Aquesta travessia es va fer, segons els autors de l'estudi, amb "canoes excavades i sense veles". Els navegants s’orientaven amb les estrelles, els corrents marins i els punts de referència costaners.

L'únic equip que participarà en el torneig de joves i dones a l'America's Cup ja té patrocinador. CaixaBank ha apostat per Sail Team BCN, que representarà l'equip espanyol en les dues competicions: la Copa Amèrica Femenina, que se celebrarà per primera vegada en la història de la prova, i la Copa Amèrica Juvenil, reservada per a tripulants més joves de 25 anys. L'acord entre l'entitat financera i l'equip nàutic l'han segellat a la seu de CaixaBank aquest dimecres al matí els màxims representants de les dues organitzacions, i ha comptat amb la presència de regatistes que participaran en la 37a edició de la competició.

El Museu Municipal de Nàutica del Masnou va néixer als anys 60 del segle XX com a Museo Arqueológico del Masnou. Des d’aleshores, l’element marítim hi ha anat guanyant pes, gràcies sobretot a les aportacions de familiars de mariners. Hi ha boniques pintures i maquetes de vaixells. La majoria de capitans tenien una maqueta i un quadre del seu vaixell, i els seus descendents els han donat. Hi trobareu un munt de peces singulars. Per exemple, diversos sextants i octants, temps enrere instruments imprescindibles per a la navegació. També hi ha una farmaciola portàtil en forma d’estoig amb medicaments homeopàtics, que solia dur-se als vaixells (l’equipament mèdic a les embarcacions era ben senzill: a més de productes homeopàtics, constava d’ampolles d’aigua de Rubinat, sal de Madrid, aigua de Carabanya, iode, gases hidròfiles i cotó hidròfil, és a dir, per als primers auxilis i prou; eren el capità o el pilot els que atenien els malalts: a bord normalment no hi havia cap metge). Destaca també un curiós exvot d’un armador que agraeix a la Verge haver-li permès dedicar-se al contraban. És una pintura a l’oli amb un veler en primer terme i la vila emmurallada de Tossa de Mar al fons. "Exvoto de un piadoso armador a la Virgen por haberle concedido durante 6 años dedicarse al contrabando sin ningún impedimento", diu el text.

A finals del segle XVIII els estats potenciaven els itineraris comercials navals per tenir més ingressos. Els calia, doncs, tenir una marina professional per al comerç, i també per a l'armada. D’aquesta necessitat de pilots van néixer diverses escoles nàutiques.

L'australià Timothy Lyndsay Shaddock, de 54 anys, i la seva gossa Bella van trepitjar aquest dimarts les costes mexicanes després d'una autèntica odissea en alta mar. Havien sortit en catamarà de La Paz (Mèxic) amb la intenció d'arribar a la Polinèsia francesa —un viatge de més de 6.000 quilòmetres i d'unes 8 hores en avió—, però una tempesta va avariar el vaixell i els va fer naufragar. El resultat: van passar tres mesos a la deriva i gairebé no ho poden explicar. "Vaig pensar que no aconseguiria sobreviure, de manera que moltes gràcies", va reaccionar després que fos rescatat per una embarcació tonyinaire a l'oceà Pacífic.