Tots arriben a l’escola bressol en cotxe, perquè el pare, la mare, de vegades l’avi o l’àvia, de vegades una altra mare o un altre pare, els hi porta. Tots ells, asseguts a la cadireta, ben lligats, duen ninots que estimen i, sovint, un biberó o un suc que xarrupen amb canya. Al respatller del seient del copilot hi tenen un suport per al mòbil o la tauleta. Mentre fan el viatge miren dibuixos. Quan s’atura l’emissió, perquè no hi ha cobertura, avisen. I quan surt un anunci, barbotegen: “Nunci”, perquè ja saben que els pares tenen el poder, des del seient del davant, d’estirar el braç i ometre’l. Els que van en metro o bus duen una tauleta o el mòbil de la mare a les manetes i també miren dibuixos i també avisen quan se’ls atura l’emissió, per exemple, perquè passen per un túnel sense cobertura. I llavors les mares o els pares o la cangur que els porta els expliquen, pedagògicament, que “No hi ha cobertura” i que de seguida sortiran els dibuixos de nou. I, de vegades, ells barbotegen: “...txura”, que vol dir “cobertura” en el llenguatge dels nens.

Prohibir del tot els mòbils a totes les etapes educatives obligatòries, també a l'ESO. Aquesta ha estat la primera proposta que Educació ha traslladat a la Comissió per una Digitalització Responsable als Centres Educatius, és a dir, els encarregats de decidir què fa Catalunya amb les pantalles a l'aula. Ara, el grup d'experts haurà d'avaluar aquesta possible prohibició i prendre una decisió al respecte que s'aplicarà ja el curs vinent, el 2025-2026.

Sakshi Ghai és doctora en psicologia per la Universitat de Cambridge. Investigadora postdoctoral a Oxford, ha centrat la seva recerca en els efectes cognitius i socials de la tecnologia i forma part del grup de recerca actiu al Programa sobre el Benestar de l'Adolescent en l'Era Digital. Visita Barcelona per assistir al del Festival per l'equitat digital organitzat per la Fundació Bofill.

Ja fa anys que ens va quedar clar: per educar un infant cal tota la tribu! Però precisament ara, més que mai, les famílies se senten molt soles per afrontar tots els reptes educatius que actualment planteja la criança.

Corre per les xarxes un vídeo humorístic en el qual es veu com un home que viu en una casa domòtica, on tot funciona per ordres de veu, intenta entrar-hi amb la cara desfigurada després d'una intervenció al dentista, i com que no pot parlar clar l'assistent de veu no reconeix les ordres que li dona, ni li obre la porta, ni li funciona res de res! Després de riure, molts reflexionem que real pot arribar a ser la situació.

Actualment ja hi ha indicadors que permeten als especialistes i a les famílies d’adolescents afirmar que els seus nois o noies estan massa “enganxats” a les pantalles. Però és possible fer-ho amb infants petits? Sí! Alguns comportaments d’una criatura de 2 o 3 anys poden indicar que s’ha passat massa estones davant de pantalles:

Una de les preocupacions de les famílies durant les vacances d’estiu és com evitar un excés d’hores de pantalles de la canalla. La tasca és complicada, tenint en compte que molts menors les reclamen per fugir de l’avorriment. Roger Ballescà és el coordinador de l’àrea de salut mental infantojuvenil de l’Hospital Sagrat Cor de Martorell i del comitè d’infància i adolescència del Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya (COPC). La seva primera premissa: cal evitar les pantalles fins als 3 o 4 anys i introduir-les com més tard millor i de manera molt progressiva.

Si conciliar ja és complicat durant el curs escolar, quan arriba l’estiu es converteix en tot un repte per a moltes famílies. És molt temptador col·locar la criatura davant d’una pantalla perquè s’entretingui mentre nosaltres treballem o quan necessitem una estona de tranquil·litat. Però té els seus riscos. Quan les pantalles s'utilitzen de forma puntual, educativa i supervisada no només són una font d’oci, sinó que també es poden convertir en una eina d'aprenentatge. El problema ve quan les fem servir com a mainadera digital, quan el temps de pantalla es descontrola o quan el contingut que consumeixen els nostres infants és inadequat. Per evitar caure en l’abús de pantalles, caldrà que fem una reflexió conscient. Cadascú haurà de buscar la fórmula que millor li funcioni, ja que cada família és un món i no hi ha receptes màgiques universals. Algunes estratègies que podem tenir en compte: