A Joan Casals li acaba d’arribar dels Estats Units un llibre de segona mà escrit per David Fairchild, un botànic americà de principis del segle XX que es va passar dècades explorant nous cultius als llocs més recòndits del món. Es diu The world was my garden. “Aquest seria el meu somni. Passar-me la vida buscant llavors”, admet assegut en una oficina de l’Agròpolis, el centre d’investigació agroalimentària que la UPC té a Viladecans, envoltat de camps de conreu. Aquí ja es guarden llavors d’unes 2.500 varietats de plantes, de les quals 500 corresponen a varietats de tomàquets del territori català. A aquest enginyer agrícola, la passió per la investigació li va arribar fent un estudi poble a poble, pagès a pagès, sobre la mongeta del ganxet, i després va continuar amb els tomàquets, dels quals ho sap gairebé tot. La seva feina no consisteix només en fer inventari del patrimoni agrícola del país –versions locals d’enciams, albergínies, cebes, pastanagues…–, sinó també en experimentar amb noves varietats.