Arriba el ple estiu i, amb la calor d'aquests dies d'agost, no hi ha dubte que el millor pla per passar el dia és allunyar-se de les grans ciutats i anar al mar per refrescar-se. La Costa Brava és el destí de referència a casa nostra i, de punta a punta, s'hi troben un munt de platges precioses per estendre la tovallola, nedar o prendre el sol. Abans o després del bany, però, no pot faltar el moment preuat de seure a la terrassa d'un bon bar o restaurant, amb vistes espectaculars al mar, i gaudir d'unes tapes per dinar, fer el vermut, prendre un còctel o demanar un arròs de peix i marisc d'aquells que deixen petja.

Tot ha anat molt ràpidament. El dimarts 20 de maig, el Club de Mar de Sitges, un club social relacionat amb els esports de mar sense ànim de lucre, va rebre un correu electrònic del ministeri per a la Transició Ecològica en què els notificaven que el 2 de juny els enderrocarien les instal·lacions. Era una notificació, i no una sentència judicial, i no els donaven la possibilitat de recurs. Ara bé, avui mateix, el Tribunal Suprem ha decidit obrir peça separada de suspensió per analitzar si és necessari suspendre l'acord de l'administració que ordenava l'enderrocament de les instal·lacions del Club de Mar i la piscina Maria Teresa. "En el text del correu no ens deien que s’emparen en una sentència del 2003 del Tribunal Suprem, que ens deien que enderrocarien el Club de Mar, però això era el 2003; tants anys després la sentència ja ha decaigut", afirma Gonzalo Fuster-Fabra, exvicepresident i portaveu del Club de Mar de Sitges, que ha afegit que esperen que "es pronunciï definitivament l'alt tribunal sobre la legalitat o no de les mesures adoptades pel ministeri, que en un estat de dret només els jutges han de pronunciar-se sobre la legalitat de la decisió administrativa". Així doncs, el Tribunal Suprem podria arribar a suspendre l'execució d'enderrocament del dia 2 de juny.

Al Casa Jondal s’hi pot anar a fer un vermut i un dinar amb l’únic so hipnòtic de les onades del mar, que són a tocar. La música a tot drap que martelleja caps en altres xiringuitos d’Eivissa i que amb molta pena s’han estès per altres llocs de costa no és la carta de presentació del Casa Jondal. Tampoc les nits, perquè quan es fa fosc tot està tancat al Casa Jondal.

Els xiringuitos són un luxe informal de fa tan sols un centenar d’anys. Quan el primer establiment a peu de platja va començar a servir plats, preparats en cuines minúscules, els vestits de bany tapaven tot el tronc superior i també mitges cames. Era el 1913 quan a Sitges (Garraf), al passeig de la Ribera, es va obrir un establiment davant del mar, que encara avui porta el mateix nom: Xiringuito. Persianes blaves, que s’obren i es tanquen cada dia, i un establiment com un cop de puny, que fa miracles a la cuina servint plats elaborats per a taules que tant toquen al mar com a l’interior del passeig. Ara bé, cal dir que en els últims anys el model de xiringuito (per cert, una paraula d’origen cubà) s’ha sofisticat fins al punt que alguns plats de les seves cartes es poden enfilar a preus desorbitats. Menjar mirant el mar, tocant la sorra amb els peus i amb el banyador posat sota la samarreta té un preu, i pot arribar a ser molt alt. Per això, la recomanació és demanar sempre pel cost dels plats, fins i tot dels que estiguin fora de la carta o que tinguin a l'anomenat "preu segons mercat".

Dimarts, entre els titulars inicials del Telenotícies vespre, anunciaven la repercussió internacional dels resultats electorals a Espanya. Destacaven la informació del Financial Times, on posaven en relleu el paper clau que pot tenir Carles Puigdemont, a qui titllaven de “fugitiu”, en la investidura de Pedro Sánchez. A continuació, Cruanyes destacava l’impacte d’aquest pes específic de Puigdemont també “al carrer”. I l’exemple era una gravació de mòbil del concert dels Buhos on el públic corejava a l’uníson: “Sánchez, mamón, truca a Puigdemont!”. Com a curiositat potser és comprensible que el vídeo serveixi d’apunt o complement informatiu sobre les negociacions. Com a titular d’arrencada ja és més dubtós. ¿Fins a quin punt un concert dels Buhos és representatiu del que passa al carrer o d’una reacció social? L’escena ens fa pensar si els vídeos virals en algunes xarxes acaben tenint un excés d’influència en la selecció d’imatges i notícies en els informatius. 

Entre els milers de platges espanyoles, n'hi ha una on no oneja la bandera blava: la platja política. Perquè alguns estudis pioners del mercat electoral comparaven la competició dels partits per captar votants amb els xiringuitos que intenten atreure els banyistes d’una platja al seu establiment.