Producció + consum, informació + comunicació. Què hi ha més enllà d’aquestes dues abassegadores parelles de fet que ens tenen atrapats i ens imposen un ritme de vida frenètic? ¿Conservem res d’espiritual, de transcendent, els humans del segle XXI? ¿Hi ha cap possibilitat de bellesa silenciosa i no instrumental en les nostres vides?

"Simone Weil considera que la humanitat es comporta de manera salvatge i injusta, però creu que hi ha alguna cosa a esperar", diu l'escriptor Miquel de Palol, que recomana llegir L'arrelament, de Weil (Edicions 1984). Palol, en canvi, creu que la humanitat està perduda. "L'home és un mico assassí i el millor que pot fer és desaparèixer perquè és el pitjor que li ha passat a aquest planeta. Per això Weil fa un sacrifici crístic i es deixa morir", diu el poeta i narrador, que afegeix: "Això s’ha acabat. Catalunya, i Espanya per extensió, no existeix, és un territori salvatge sense llei, sense ètica, sense drets humans. Només cal veure com està repartida la riquesa. El planeta ha de quedar en mans de les formigues, els bacteris, les orenetes i les balenes, que són gent molt més raonable, sana i sensata que els imbècils estructurals que som els humans".