Els Mossos d'Esquadra i la Guàrdia Civil ha fet aquest dijous una entrada i escorcoll a les dependències del laboratori IRTA-CReSA, l'únic espai autoritzat a Catalunya per manipular mostres de la pesta porcina africana (PPA). L'escorcoll ha començat passades les 8.30 hores i ha acabat pràcticament a les onze de la nit. "Va per llarg", anaven dient fonts policials. Aquesta diligència ha estat ordenada pel jutjat d'instrucció número 2 de Cerdanyola del Vallès en el marc de la causa judicial pel brot de pesta detectat a Collserola, declarada secreta. L'objectiu és recollir documentació per a la investigació que pretén aclarir si l'origen del focus ha estat una fuga de laboratori. L'entrada i escorcoll en aquestes instal·lacions s'ha dut a terme seguint els protocols i mesures de seguretat que requereixen aquest tipus de centres d'investigació, han avisat els dos cossos policials.

Als anys seixanta, el gran brot de pesta porcina africana (PPA) que va arrasar la Península durant trenta anys hi va entrar a través de Portugal, on havia arribat el 1957 a través de les restes d'un càtering d'un vol procedent d'Angola que estava contaminant i que es va donar com a menjar d'una granja de porcs prop de l'aeroport. D'allà va entrar en tren a Extremadura i després es va estendre a tot el país, que va tenir tancades les exportacions durant dècades. És a dir, la teoria de l'entrepà contaminat en el cas actual no seria cap ocurrència perquè, precisament, abans ja havia passat això. És, doncs, una hipòtesi plausible i que continua sobre la taula. Ni hi ha d'altres, com ara la contaminació entre animals, però és més improbable perquè el senglar infectat hauria d'haver travessat ràpidament França, on no hi ha constància que hi hagi casos. I, també, i tampoc es pot descartar, podria haver sortit d'un laboratori, que és el que ara estan investigant tant el ministeri com el departament d'Agricultura.

L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) fa quatre dècades que es dedica a investigar i innovar en l’àmbit agroalimentari, que contribueix a transformar els sistemes alimentaris per aconseguir un benestar sostenible en un món cada vegada més amenaçat pel canvi climàtic. Josep Usall, director general de l’IRTA, analitza com la ciència pot servir per alimentar el futur.

Els investigadors del Centre de Recerca en Sanitat Animal (IRTA-CReSA) estan seqüenciant i aïllant el virus que s'ha detectat en els senglars morts al Parc Natural de Collserola infectats per pesta porcina africana. Busquen el genoma del virus per poder-lo comparar amb els que circulen en altres països i poder-ne acotar l'origen. L'investigador de l'IRTA-CReSA i vicedegà de la Facultat de Veterinària de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB), Francesc Accensi, explica en conversa amb l'ARA que el més probable és que un animal hagi estat en contacte amb algun aliment o material contaminat que un humà hagi transportat. Amb tot, adverteix: "És possible que ens quedem sempre amb el dubte de com ha arribat aquí. Quan tinguem la seqüència podrem veure d'on ha vingut, i podrem saber si s'assembla molt al virus que circula a Itàlia, Polònia, Alemanya, Romania, Rússia o la Xina. Però no sabrem exactament com ha arribat, si ha estat en les rodes d'un camió o en un tros de carn". Si fos en un aliment, recorda que això hauria afectat el porc o senglar, però no els humans ni altres espècies animals.

Fa vint anys, les varietats de poma no eren ni vermelles ni cruixents perquè no s'adaptaven a la calor del pla de Lleida, i la carn que s'exportava de Catalunya a l'Àsia només podia aguantar uns 60 dies fresca. La recerca ha anat proposant solucions als dos problemes agroalimentaris. En els casos mencionats, de la mà de l'edició genètica i la sofisticació tecnològica, respectivament. A hores d'ara, el substrat de la preocupació és la crisi climàtica, que no només obliga a repensar i adaptar els cultius i les explotacions ramaderes, sinó que empeny empresaris, administracions i científics a cercar noves fonts d'alimentació i a enfortir la vigilància de malalties zoonòtiques (d'origen animal) que poden impactar en la salut dels humans i del bestiar. L'Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries (IRTA) vol moure fitxa per anticipar-s'hi i ha anunciat que construirà un laboratori d'experimentació d'alta seguretat amb virus i patògens.

A la Xina del segle IV hi havia una sopa peculiar anomenada sopa groga que es consumia com a tractament en casos greus d'intoxicació alimentària i diarrees. Aquesta sopa l'havia començat a administrar el metge xinès Ge Hong i incorporava femtes que ajudaven els malalts a restaurar la seva microbiota intestinal. 

Alimentar la població mundial sempre ha estat un repte majúscul, però ara que al món viuen vuit mil milions de persones, amb una projecció de sumar-ne mil milions a mitjan segle, ho és encara més. Per a tanta gent, el principal desafiament és aconseguir prou proteïna d'origen carni, ja que, des del punt de vista de l'impacte ambiental, no és viable produir, engreixar i sacrificar tants animals per menjar. Segons l'Organització de les Nacions Unides per a l'Agricultura i l'Alimentació, la producció anual de carn del 2022 va ser de 361 milions de tones i aquesta indústria va representar el 14,5% dels gasos d’efecte hivernacle del planeta.