Encara avui, en determinades zones portuàries hi ha algunes pedres que no són autòctones, sinó de terres llunyanes. Són pedres transportades fa temps per vaixells de mercaderies que duien la càrrega d’un port a un altre, i, en tornar a l’origen, si no tenien res a dur, buscaven alguna càrrega per no perdre estabilitat: el llast era imprescindible, i el més normal era fer-lo amb pedres o sacs de sorra. Això explica, per exemple, el fet que les muralles de Sitges siguin de pedra de Montjuïc i no pas del Garraf: els vaixells traginaven vi del Garraf i del Penedès cap a Barcelona, i, de tornada, esclar, tot i ser aquest un viatge curt, no anaven buits, sinó carregats de pedra de la gran ciutat.