Un inofensiu control policial va acabar com una pel·lícula d'acció. En aquest cas, l'argument se centra a Cervera i té com a protagonista un apicultor de 70 anys, a qui va aturar una patrulla dels Mossos d'Esquadra quan circulava per la N-II sense el cinturó de seguretat perceptiu. L'home va sortir de la furgoneta, va obrir la porta del darrere i, per sorpresa, va alliberar centenars d'abelles amb la intenció que ataquessin els dos agents. I ho va aconseguir, perquè els mossos van haver de ser atesos en un centre sanitari per tractar-los les picades dels insectes.

Ho va veure la veïna del costat. En un pi hi havia unes vespes que estaven construint un vesper. Normalment, qui es troba tres o quatre cel·les fetes de fang —això sembla, perquè tenen el color de la terra— sota d’una pedra, a la façana o en un tros de fusta vella, el que fa és, com pot, treure’l. Però aquest era molt amunt.

Que les abelles juguen un paper clau en l’ecosistema, més o menys, tots ho sabem. I que estan en retrocés i les hem de protegir, també. El que sovint no tenim tan clar són els motius pels quals cada cop n’hi ha menys, més enllà d’apuntar vagament a l’emergència climàtica. Ara investigadors catalans han confirmat una hipòtesi que s'estudiava des de fa temps: l’augment de les temperatures durant l’hivern provoca que les abelles siguin més vulnerables als pesticides. Si barregem aquest augment de temperatures (que ja de per si fa que les abelles es reprodueixin menys) amb la vulnerabilitat als pesticides, la supervivència d’aquest animal en hiverns càlids baixa un 70%.

Dues hores aturat. Una invasió d'abelles ha suspès aquest dijous el partit que enfrontava l'espanyol Carlos Alcaraz amb l'alemany Alexander Zverev durant els quarts de final del torneig d'Indian Wells (EUA). De fet, la interrupció ha arribat tan sols 9 minuts després de l'inici, quan el marcador encara era d'1-1. La majoria de les abelles estaven concentrades en una càmera aranya instal·lada sobre la pista. Tot i això, el més perjudicat dels presents ha estat Alcaraz, que ha arribat a rebre una picada.

A causa de la sequera, les abelles cada vegada han d’anar més lluny per trobar aliment. La manca de pluja ha afectat greument la floració de bona part dels prats habituals on aquestes trobaven el seu rebost alimentari. Al mateix temps, l’arribada de la vespa asiàtica manté els ruscs en un estat d’astorament constant: la vespa invasora vola per sobre dels bucs, i quan ixen les abelles exploradores, aquesta els dona caça, les decapita, les trosseja i es queda amb el tòrax, que és la part més nutritiva. D’aquesta manera, les abelles no s’atreveixen a abandonar el rusc: fora senten la remor amenaçadora de l’invasor, el rum-rum de la mort, com un helicòpter ominós.