L'arribada de Jaume Collboni a l'alcaldia de Barcelona va ser inesperada, però en la seva manera d'exercir el càrrec no hi ha res de sorprenent. Collboni és un batle que, quan visita els obrers d'una fàbrica, es posa a parlar en castellà (perquè té el deix classista de pensar que la turba pencaire el xerra i, a la vegada, creu que fa cosmopolita). És un primer edil que veu més que clara la necessitat d'ampliar l'aeroport del Prat, i que no es cansarà mai de repetir (i tal vegada fins i tot ho creu) allò de “cal protegir el medi ambient però a la vegada s'ha de donar impuls a l'economia”. És un alcalde a qui els empresaris turístics no han de convèncer de les bondats del turisme de masses, perquè les té ben assumides. No creu que la ciutat que governa hagi entrat, fa temps, en una fase de turistificació excessiva, i les nombroses i perilloses conseqüències d'aquesta situació (en l'economia, en la cohesió social, en el desenvolupament educatiu i laboral dels ciutadans) li semblen mals definitivament menors. Pragmàtic, veu inútils les mobilitzacions ciutadanes, però tem que puguin perjudicar el turisme, planta rara i sensible que es fa malbé amb qualsevol cosa.

L'anunci que Barcelona acollirà el principal saló mundial del joc, l'ICE, ha tocat el voraviu al Govern, que s'ha mostrat contrari a la celebració a la Fira d'un esdeveniment que xoca de ple amb les polítiques contra les ludopaties. Fira de Barcelona, institució de la qual forma part el mateix Govern, ha sortit en defensa de la captació d'aquest saló, que fins ara se celebrava a Londres i que a partir del 2025 tindrà lloc a Barcelona, després d'haver-se imposat a candidatures d'altres importants ciutats europees. De fet, a la fase final Barcelona es va imposar a les candidatures de Londres –que optava de nou a acollir aquesta fira–, París i també Madrid, que apostava fort per dur-la a Ifema.