"Sempre escric sobre coses que em preocupen i que estic vivint", afirma la dramaturga i directora Marta Buchaca (1979) per parlar de la seva última obra de teatre, Una bufetada a temps. Pràcticament un any després de Kramig, Buchaca torna a la cartellera amb una nova comèdia que apunta als diferents models d'educació i al xoc entre la manera de fer dels anys 80 i 90 i l'actualitat. "La guerra que tinc ara mateix a casa meva és amb els meus fills i contra els meus pares. A la meva època, els pares feien i nosaltres anàvem darrere seu, ara és just el contrari", reflexiona Buchaca. D'aquest contrast, la creadora n'ha fet el cor de l'espectacle, que és protagonitzat per Ramon Madaula i Montse Guallar i s'estrena aquest dimarts a La Villarroel, on es pot veure fins al 17 de maig.

Ramon Madaula escriu comèdies sobre el que veu –i és un gran observador– i el que l’envolta. En les seves obres hi ha sempre alguna cosa de si mateix i, en el cas d'Els bons, de la seva pròpia història. Si a l’anterior, Loop (que es va veure a la Sala Flyhard la temporada passada i es reposarà al Texas), tocava la confrontació sentimental entre un pare artista –un escultor– i una filla que volava fora del niu, a Els bons mira cap a la seva infantesa. De ben petit, el sabadellenc Madaula freqüentava el teatre La Faràndula de Sabadell per veure els Pastorets de Folch i Torres, i les seves simpaties anaven més cap al bon Satanàs que cap al no tan bo arcàngel Gabriel. D’aquells records neix una comèdia que és també un sincer homenatge al teatre d’aficionats i que segurament es convertirà en un dels grans èxits de la temporada.

Ramon Madaula (Sabadell, 1962) i Jordi Boixaderas (Sabadell, 1959) comparteixen ciutat natal, ofici i generació. Intèrprets de llarguíssima trajectòria, la feina els ha unit en diverses ocasions, com ara en la versió catalana d'Un déu salvatge (2010) o en la popularíssima sèrie de TV3 Ventdelplà (2005). Aquesta tardor, per primera vegada, pugen junts i sols a l'escenari del Teatre Poliorama per representar Els bons, una comèdia escrita per Madaula –que la darrera dècada ha conreat la seva faceta com a dramaturg– i dirigida per Paco Mir. L'espectacle contraposa dos amics, les seves bondats i les seves maldats, en un context peculiar: la representació dels Pastorets del poble. Els bons s'estrena el 10 de setembre i arriba després de voltar, amb èxit, per desenes de teatres d'arreu de Catalunya.

Des de fa un temps, el dramaturg i actor Ramon Madaula (Sabadell, 1962) dedica part del temps lliure a retrobar-se amb clàssics de la literatura catalana. Fa pocs mesos es va endinsar en La punyalada, l'obra mestra de Marian Vayreda, i li va despertar tot d'emocions que no s'esperava. "M'ha deixat molt tocat per com de ben escrita està, aquesta novel·la. Quin català més bonic que té! He acabat plorant", exclama Madaula.

Ha passat, passa i seguirà passant. Es un loop, un bucle. El bucle de la relació entre pares i fills quan aquests han superat, o quasi, l'adolescència i prenen decisions sobre la seva vida i la seva feina sense seguir les indicacions paternes ni deixar-se influenciar per les opinions o reflexions dels progenitors més enllà de l'amor que els vincula. Una situació especialment important i probablement conflictiva quan, finalment, decideixen deixar el niu i volar pel seu compte. I això és el que planteja amb encert el prolífic Ramon Madaula en la seva nova proposta, molt superior a les dues anteriors (Buffalo Bill a Barcelona i Conqueridors). Loop és una obra farcida d'humanitat, íntima i universal, que sense ser autobiogràfica com defensa l’autor té punts de contacte amb la seva experiència com a pare.

Als matins, Ramon Madaula (Sabadell, 1962) es troba amb la inspiració; cada dia, des de fa deu anys, dedica unes hores a escriure sobre allò que el neguiteja. L'actor —conegudíssim per les interpretacions al teatre, al cinema i a la televisió— va debutar en la dramatúrgia el 2015 amb la comèdia política L'electe. Des d'aleshores, ha convertit aquella afició en una branca més de la seva carrera professional. Madaula és autor d'espectacles com Els Brugarol (2020), Buffalo Bill a Barcelona (2021) i Els Buonaparte (2023). Ara estrena Loop, una proposta de petit format en què dissecciona la relació entre un pare i una filla adulta que va guanyar la convocatòria On el Teatre Batega, una eina de les sales independents per trobar textos teatrals i portar-los a escena. Loop es representa a la Sala Flyhard de Barcelona del 28 de maig al 25 de juliol amb el mateix Madaula en el paper del pare i Júlia Genís en el de la filla.

Tercera obra històrica consecutiva del prolífic dramaturg Ramon Madaula. Diem històrica, però és més precís dir sobre personatges històrics, perquè l’autor treballa sobre fets reals però deixa lliure la imaginació, ja sigui per explicar el que va passar a la visita del xou de Buffalo Bill a Barcelona, com viu el fantasma de Jaume I el rodatge d’una sèrie sobre ell (Els conqueridors, en cartell al Teatre Goya) o l'entrellat de la trobada de Napoleó i el seu germà Josep una nit de novembre de 1808 als voltants de Vitòria.

Ramon Madaula ha agafat gust als personatges històrics. Encara viva la seva aventura amb un Buffalo Bill de pistola de fogueig i a l’espera del duel entre Napoleó i el seu germà Josep (Els Buonaparte) que s’estrenarà el 20 de desembre al Teatre Akadèmia, l’actor i dramaturg ha imaginat una nostrada comèdia al voltant del molt noble Jaume I tot convocant l’esperit del rei a qui anomenaven “lo mal mamat” en el plató de rodatge d’una sèrie històrica sobre ell.

Ramon Madaula està tip que li donin lliçons des del teatre. Ell no ho pensa fer. "No sé què ens ha passat els últims deu anys als teatrers que necessitem dir a la gent el que ha de pensar. I no estem preparats intel·lectualment. Perquè no sembli falsa modèstia, penso que poca gent de teatre té aquest bagatge. M'he llegit quatre llibres, no soc historiador. La nostra feina és explicar una història", afirma, vehement. Per això Madaula ha presentat Conqueridors, l'espectacle que estrena al Teatre Goya del 17 de novembre al 7 de gener, com una comèdia que "no és una reflexió sobre res". "És un artefacte de quilòmetre zero, que parla de nosaltres i que no pretén res més que entretenir, parlar de la nostra història i divertir-nos –resumeix–. En Ramon no vol ser considerat un autor seriós", avisa el director Josep Maria Mestres.

Quan el Ramon Madaula va conèixer la Sílvia Munt, a principis dels 90, ella era una actriu molt coneguda i ell era un actor que començava. “Ella era una estrella, feia poc que havia estrenat La plaça del diamant”, explica. Va ser en aquell context que un director de teatre els va convocar a tots dos en un cafè per proposar-los que protagonitzessin la seva obra. Era la primera vegada que es trobaven en persona. “A cap dels dos ens va acabar de fer pes el projecte i ens vam passar els telèfons de casa per seguir-ne parlant. Aquella mateixa tarda ens vam trucar i vam confirmar que no ho volíem fer. No vam treballar junts però en canvi va ser el principi d’una relació que fa trenta anys que dura”.