A principis dels anys setanta, Rainer Werner Fassbinder descobreix la filmografia del seu compatriota Douglas Sirk, un de tants cineastes alemanys emigrat a Hollywood, on va destacar pels seus sofisticats melodrames familiars, que reflectien des de l'excés les contradiccions de l'Amèrica dels cinquanta. De gran èxit comercial, les pel·lícules de Sirk, tanmateix, havien estat menystingudes per la crítica just per la seva condició melodramàtica. Fassbinder, en canvi, queda fascinat per títols com Escrit en el vent o Imitació de la vida. Aquest jove cineasta contestatari que ja s'estava fent un nom amb films d'una radicalitat estètica i política innegociable, decideix adoptar els recursos d'un gènere tan popular i mal vist com el melodrama, que considera una arma d'allò més eficaç per arribar al públic sense renunciar a la perspectiva crítica. Són ben conegudes les moltes pel·lícules que va rodar des d'aquestes coordenades, com Tots ens diem Ali (el seu remake de la sirkiana Només el cel ho sap). Més arraconada havia quedat una de les seves propostes més imprescindibles en aquest àmbit, la sèrie televisiva Vuit hores no fan un dia (1972-1973), que es va restaurar l'any 2017 i ens arriba ara dins del cicle que Filmin dedica al cineasta.