No conec ningú que estigui en contra dels molins de vent i les plaques solars. Però alhora conec poquíssima gent que treballi activament perquè se n’instal·lin al seu poble. Ens hem instal·lat en el "sí però no". És a dir: hi ha la consciència general que no podem dependre del petroli, el gas i les nuclears, però ningú vol "embrutar" el seu territori amb parcs energètics verds. L’estima pel paisatge ha crescut i està passant per sobre de la lluita contra el canvi climàtic.

El 90% del consum elèctric a la província de Barcelona es podria cobrir amb plaques solars sobre terreny de baix impacte, segons un visor cartogràfic presentat aquest dilluns per la Diputació de Barcelona. De fet, l'estudi apunta que el territori potencial fotovoltaic de la demarcació de Barcelona és del 140% del total del consum elèctric. Concretament, un 50% sortiria d'instal·lacions a teulades, i el 90% restant, de plaques en territori de baix impacte, cosa que suposaria ocupar el 2,4% de la superfície de la demarcació.

No cal saber de números per entendre que consumir sense aturador un recurs limitat acaba en col·lapse per esgotament del recurs. Si afegim que aquest recurs, les fonts energètiques fòssils, altera l’equilibri climàtic fins a portar-nos a l’actual emergència, molt abans fins i tot d’esgotar-se, queda clar que hem de sortir d’aquest cercle viciós i acabar en un model energètic sostenible. El camí de l’un a l’altre és la transició energètica.