Les modes en alimentació són com les onades gegants al mar: ho devasten tot perquè res quedi igual. La torrada amb alvocat, la gran moda, que perdura en la restauració i també a les cases des de fa temps, ha arrasat la del pa amb oli d’oliva verge extra, sucat amb tomàquet. A més de passar-li al davant, també està provocant que el paisatge dels conreus canviï, perquè el cultiu de l’alvocat s’ha estès fins al punt que alguns camps de tarongers i d’altres cultius tradicionals del País Valencià ja s’han començat a substituir per camps d'alvocaters, que són poc sostenibles perquè requereixen molt més reg. A més, la fruita verda mai no podrà igualar les propietats nutricionals de l’oli d’oliva verge extra ni tampoc podrà ser tan sostenible com ho és una olivera. En nutrició i en consum d’aigua, l’oli d’oliva verge extra guanya totes les batalles.

A Catalunya, l’oli d’oliva és molt més que un aliment: és paisatge, cultura i manera de viure. En qualsevol botiga exquisida és fàcil trobar ampolles o petites llaunes de Siurana, de les Garrigues o de Ventalló a preus sovint prohibitius: mig litre pot costar entre 16 i 20 euros, i fins a 230 en edicions de superluxe, com la de l'oli Oldfargus 2000, del Maestrat, elaborat amb olives d’oliveres mil·lenàries. Una tradició que s’ha consolidat durant segles i que forma part de la identitat mediterrània.

L'Àngels Calvo es passa el dia olorant i tastant olis d'oliva verge extra. El seu nas, com els dels seus companys del Panell de Tast d'Olis, és bo i està ben entrentat, i és un dels que acabarà determinant quina categoria ha de tenir un oli d'oliva abans de ser envasat. Per aquesta entrevista, ens rep al Panell de Tast Oficial d'Olis Verges d'Oliva, a Reus.

La bona previsió de collita ja feia creure a l’estiu que el preu de l’oli d’oliva cauria en picat. I aquest gener el ministeri d’Agricultura, Pesca i Alimentació ha confirmat que tant l’oli d’oliva verge extra com el verge es venen a la meitat de preu que fa just un any. És a dir, hi ha un descens del 50% en totes les categories possibles d’oli, inclòs també el llampant, elaborat amb les olives que han caigut a terra.

La família Montseny va començar a fer oli l'any 1940 al Morell (Tarragonès) i quatre generacions després freguen l'excel·lència. El seu oli Premium Coratina va ser escollit com un dels cinc millors de tot el món en el certamen Evooleum, el concurs més important en l'àmbit internacional, i pocs dies més tard rebia també el primer premi, en la categoria de fruitat verd amarg, a la Fira de l'Oli Qualitat Verge Extra, celebrada aquest cap de setmana a les Borges Blanques. En aquesta fira també es va premiar el seu Oli Padrí. L'actual responsable del molí, Roger Catà (38 anys), explica com ha aconseguit la distinció i analitza la situació del sector.

Sense oli d’oliva, la truita de patates, el fricandó, el rostit, els ous ferrats o les amanides tindrien un altre gust. Com que la nostra cuina hi està lligada i, per tant, també el nostre paladar, a la cuina hi ha trucs, que no són nous, que es poden aplicar per no renunciar al seu gust malgrat els preus al qual es compra actualment el litre d’oli d’oliva; uns preus que són alts malgrat que encara no són olis de nova collita. A més, sembla que es mantindran així a la tardor per la poca collita prevista que n’hi haurà a causa de la sequera. Malgrat això, en una comparativa de preus amb supermercats d'Europa, Irlanda és el territori que el manté a preus més baixos, però no passa així en altres països, que el venen a un cost semblant al de casa nostra.

La famosa frase atribuïda a Josep Pla (i que també podria haver sostingut l’escriptor Francesc Pujols però els experts en la seva obra diuen que no, que no la va escriure), "la cuina d'un país és el seu paisatge a la cassola" s’entén quan es passeja pels camps, muntanyes i hortes, sovint partits per la serp de l'asfalt, de la ciutat monumental de Baeza.