De què serveixen els petons? Quina funció biològica pot tenir un morreig? O és una funció evolutiva? Són preguntes que és poc probable que et passin pel cap mentre veus Burt Lancaster i Deborah Kerr sobre la sorra de la platja en la mítica escena de D'aquí a l'eternitat. Però és la pregunta que es van fer uns científics d'Oxford, i que els ha portat a investigar l'historial petonejador d'algunes espècies animals, especialment els primats.

Els humans no som, ni de bon tros, els únics animals que practiquem sexe només per plaer. Ni tampoc els que ens ho fem tant amb individus de l'altre sexe com del mateix. Ara com ara, de fet, hi ha documentades almenys 1.500 espècies animals amb conductes homosexuals. I en algunes, fins i tot, com és el cas de les girafes, els mascles copulen majoritàriament amb mascles. D’altres, com els albatros o els pingüins, tenen parelles estables homosexuals durant bona part de la seva vida.

Que la vida són casualitats i que es tracta de saber-les aprofitar ho sap bé Tomàs Marquès Bonet (Barcelona, 1975), un dels majors experts mundials en genòmica i evolució dels primats. Tot i que volia dedicar-se a estudiar ratpenats i granotes pirenaiques, va acabar a IBM fent transaccions bancàries i aprenent a programar. Uns anys després la vida li va posar al davant una oportunitat per reenganxar-se a la ciència i la va ben aprofitar fent una tesi computacional a la Universitat Pompeu Fabra (UPF) comparant humans i ximpanzés. I així, tot va tornar a començar.

No és twerking. No és salsa ni tampoc breakdance. Es podria situar a mig camí entre el voguing i el ball robòtic. Tant se val com en vulgueu dir, però el fet és que, segons uns investigadors, l’actuació característica de les femelles de gibó és un ball.

Una de les frases cèlebres del primatòleg català Jordi Sabater i Pi, pioner en l’estudi del comportament dels ximpanzés en llibertat al seu hàbitat natural, diu que "els ximpanzés ens parlen amb el seu comportament; només cal saber observar-los i escoltar-los". Fa temps que se sap que els ximpanzés no tan sols es comuniquen amb la seva conducta, sinó que també fan servir vocalitzacions i gesticulacions per expressar significats específics. S’ha demostrat, per exemple, que utilitzen xiscles i grunys per indicar quan una fruita és dolça o amargant; per avisar-se de possibles perills, com ara la presència d’un felí, una serp o un ocell de presa; o per transmetre enuig o simpatia, entre altres aspectes. Tanmateix, no encadenen aquests crits per formar frases, com fem nosaltres, i el seu significat és sempre literal, no metafòric.

Llegim a l’ARA que diversos investigadors xinesos, anglesos i estatunidencs han fet un estudi en primats: goril·les, orangutans, ximpanzés i bonobos. L’estudi, publicat, com se sol fer en aquests casos, a la revista Science, conclou això: “L’existència de períodes històrics freds ha afavorit l’increment de societats més complexes i igualitàries, en el sentit que estan formades per grups de mascles i femelles que conviuen junts i que estableixen lligams de protecció i suport més intensos”.