Com més va, més ens allunyem de les experiències “reals”. O per dir-ho sense cometes: no mediatitzades, despullades d’artifici. Per això l’astroturisme o el turisme del silenci són tendència. La foscor i el silenci —hàbitats en perill d’extinció— han esdevingut quasi inaccessibles i, de retruc, objectes de consum molt preuats. Aquest tipus de turisme se suma a la resta d’oferta turística que promet una reconciliació momentània amb els espais naturals. Ecoescapades, agroturisme, turisme rural. Sota l’empara d’aquestes etiquetes i d’altres de similars, la gent espera trobar-hi les experiències d’una vida pretèrita: l’harmonia d’un ecosistema menys malmès, un cel estrellat, quietud i tranquil·litat. Els aspectes més primordials de l’existència, convertits en un bé escàs, són ara carn d’eslògan, un reclam turístic més.