Els casos de sobrepès i obesitat infantil no paren d'augmentar i cada cop són més prevalents arreu del món. A Catalunya ja és una epidèmia que afecta el 12,6% dels menors, sobretot entre les famílies amb menys recursos. L'Organització Mundial de la Salut (OMS) associa el sobrepès en la infància i l'adolescència a un risc més elevat de contreure malalties cardiovasculars i diabetis, però el seu impacte va més enllà de la salut, ja que també afecta el rendiment escolar i la qualitat de vida dels més menuts. Els hàbits de vida saludables, com fer esport i, sobretot, menjar sa, són clau per millorar els indicadors actuals. Ara bé, només el 22% dels nens i nenes catalans d'entre 3 i 12 anys prenen berenars saludables, segons un estudi del grup de recerca FoodLab de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC).

La Casa Reial ha difós algunes escenes dels primers dies de la princesa Elionor a l’Acadèmia Militar. La filla dels reis d’Espanya, vestida amb l’uniforme de camuflatge i participant en algunes activitats pròpies de la instrucció. El fet que es tracti d’una noia que s’ajusta a tots els estereotips de feminitat crea certa fascinació, perquè contrasta amb l’estètica bèl·lica tradicionalment masculina que comporta l’ambient militar. Una de les lletanies més habituals en aquest tipus d’informacions és una certa obsessió per recordar que els Borbons són gent “normal” i que fan com tothom. Però, paradoxalment, són precisament les escenes més quotidianes les que generen més fascinació mediàtica. El reclam consisteix en veure com els privilegiats Borbons fan activitats que no els pertoquen per estatus. Els magazins no han trigat a comentar la seva primera sortida lúdica, que definien com “la primera escapada de Leonor” per fer-ho més emocionant. La noia va sortir a berenar a un bar amb els seus companys de promoció. Concretament al bar El Tuno. El programa del verano anunciava el menú de l’establiment: entrepans, hamburgueses, pizzes, amanides, nuggets, croquetes i patates braves. Aleshores algunes col·laboradores van alertar sobre aquest tipus de dieta i el fet que, segurament, a la reina Letícia no li hauria agradat gaire: “Bueno, a ver, puede hacer un exceso porque va a hacer mucho ejercicio físico”. Una altra relativitzava l’àpat, recordant que era una sortida com la de qualsevol altre mortal: “Se trata de tomar un Vichy, unos pinchitos y alguna cosa de picar”. Altres, però, subratllaven que la princesa no havia hagut de fer les proves físiques per accedir a l’exèrcit i, per tant, suposaven que la noia no està tan en forma com la resta de companys. “Pero bueno, no pasa nada, se adaptará enseguida”. El programa transcrivia les declaracions de l’amo del bar agraint la presència de la princesa. Un altre fet inquietant de l’observació de les princeses són les repassades al seu físic. La càmera comença ensenyant els peus d’Elionor i va pujant el pla cap a les cames, després el tors, i finalment la cara. És un clàssic televisiu per cridar l’atenció sobre l’estilisme, però quan es tracta de noies tan joves, encara menors d’edat, aquests escrutinis minuciosos al seu cos encara fan més angúnia que de costum. L’escena televisiva evidencia, primer, la pressió extra sobre les dones: es qüestiona allò que podria haver menjat i s’alerta sobre el seu estat físic sense cap motiu que ho justifiqui. I després, s’insisteix en aquesta dèria per vendre a la població una monarquia disfressada de senzillesa i campechanía de la qual ja feia gala l’avi de la criatura. Un aparador absolutament seleccionat i controlat, com a estratègia de propaganda de la Corona, per normalitzar una institució caduca que de normal no en té res.