Existeix una inèrcia (una mandra del pensament i del llenguatge) que acusa l'esquerra de sentir-se moralment superior als que no comparteixen les seves idees. S'hauria de comprovar, però en molts casos és raonable pensar que molts dels que repeteixen aquest tòpic en el fons no es refereixen tant a aquest suposat sentiment de superioritat progressista com als seus propis complexos d'inferioritat.

Els Jocs Olímpic de París, que comencen d'aquí a poc més d'una setmana, se celebraran amb un govern francès en funcions. El president de la República francesa, Emmanuel Macron, ha acceptat aquest dimarts a la tarda la dimissió del primer ministre, Gabriel Attal, i del seu govern. L'executiu estarà en funcions fins que hi hagi un nou govern. Macron havia rebutjat la dimissió d'Attal la setmana passada, però finalment ha decidit acceptar-la per una qüestió purament tàctica: evitar que es voti una moció de censura contra el govern –no es pot fer caure un executiu en funcions– i que els ministres puguin votar en la sessió constitutiva de l'Assemblea, prevista per a aquest dijous, per elegir el nou president de la cambra.

Ves per on, ni Le Pen, ni Macron. El protagonista ha estat el jove primer ministre Gabriel Attal. El temps dirà si Macron l’ha enviat al primer pla pensant inútilment en salvar-se ell o si és el primer pas de la construcció d’un nou lideratge. Sense ambigüitats: “Ni un sol vot ha d’anar a l’extrema dreta”, ha dit. Tot reclamant el vot per Ensemble (Junts per la República), la seva coalició, ha garantit que els seus candidats que hagin quedat en tercer lloc desistiran en favor d’un candidat que defensi com ells "els valors republicans". “És un deure moral” contra l’extrema dreta en un moment en què gran part de la dreta arreu d’Europa –a Espanya, per exemple– l’està legitimant.

La campanya electoral per a les legislatives a França, que el president Macron va decidir convocar anticipadament, està resultant duríssima. En un moment difícil per al futur del país –amb l'extrema dreta de Le Pen liderant les enquestes– i per al president de la República, que pot perdre la seva majoria a l'Assemblea, s'ha desfermat una guerra en què gairebé tot s'hi val. Fins i tot assenyalar un partit com a culpable de la violació d'una nena de 12 anys. La brutal agressió sexual ha estat utilitzada pels líders polítics per fer campanya en contra d'una de les principals formacions que integra el nou Front Popular, França Insubmisa, el partit considerat d'esquerra radical liderat per Jean-Luc Mélenchon.

L'endemà de la dimissió forçada de la primera ministra, Élisabeth Borne, França ja té nou cap de govern. El president, Emmanuel Macron, ha nomenat el ministre d'Educació, Gabriel Attal, com a nou primer ministre. Amb 34 anys, Attal és la persona més jove de la història de la V República que ocupa el càrrec i és un dels noms que més sonen per substituir Macron quan esgoti el mandat. El seu ascens a primer ministre, però, podria posar-li les coses més difícils: és un càrrec sacrificat –sempre a l'ombra del president– i que habitualment comporta un gran desgast polític. Attal destrona Laurent Fabius, a qui François Mitterrand va nomenar primer ministre el 1984, quan Fabius tenia 37 anys.

La classe de francès transcorria amb normalitat. La professora d'un institut situat prop de París demanava als alumnes que fessin un comentari de text d'un relat que girava entorn de la pintura Diana i Acteó, una obra d'art renaixentista de l'artista italià Giuseppe Cesari exposada al Museu del Louvre. Quan va mostrar la fotografia de l'obra als alumnes, uns quants van girar la cara per no veure-la. Asseguren que la imatge, per la presència de cossos nus, els va "xocar".

Una setmana abans que comenci el curs escolar a França, el nou ministre d'Educació, Gabriel Attal, ha sorprès aquest dilluns amb l'anunci de la prohibició de les abaies i els qamis –els vestits i les túniques tradicionals de països musulmans– a tots els establiments escolars públics del país. “Quan s'entra a una aula, no s'hauria de poder identificar la religió dels alumnes mirant-los", ha resumit Attal. La decisió compta amb tot el suport de l'executiu francès, tal com ha deixat clar el portaveu governamental, que ha qualificat les dues peces de roba com un "atac polític" contra la laïcitat dels centres educatius. "L'escola és laica", ha subratllat.