Una que es diu Katarzyna Basinska, investigadora de la Universitat de Cambridge, Anglaterra, com que un dia no sabia què fer, va inventar un procediment informàtic gràcies al qual, ha dit, podrem parlar amb els difunts. És un símptoma més del descrèdit de les religions i de la ja fa temps diagnosticada “mort de Déu”. O una suplantació blasfema. O una ximpleria.

Què passa quan una família no pot pagar les despeses d'un enterrament? O quan una persona mor sense diners i sense ningú que se'n faci càrrec? Són els enterraments de beneficència, que poden ser gratuïts o bonificats, en funció de la renda. A Catalunya, segons Asfuncat, la patronal catalana de funeràries, l'any passat se'n van fer 1.702, amb una mitjana de quatre cada dia, cosa que representa un 2,7% del total. I tot i que no tenen dades de l'evolució, sí que constaten un augment de la demanda. Qui sí que ha quantificat l'increment és l'Ajuntament de Barcelona: entre el 2019 i el 2022 hi ha hagut un 45% més d'enterraments de franc: s'ha passat dels 144 als 210, mentre que pel que fa als bonificats l'increment ha estat molt més acusat, de 69 a 121, un 75%. El punt d'inflexió és el primer any de pandèmia, però la tendència a l'alça es manté constant. Amb tot, l'increment és més moderat que el que hi va haver amb la crisi financera de fa una dècada, quan a la ciutat es van doblar aquesta mena d'enterraments coincidint també amb la pujada de l'IVA del 8% al 21%.

Em disposava a triar un tema per escriure el primer article de la tornada. Trobo que és un estiu en què han passat força coses, més enllà de la inefable i enèsima investigació per mirar de demostrar l’existència del monstre del llac Ness.