La seva sèrie How to... with John Wilson va ser escollida per l'ARA com la millor de l'any el 2020 (i les altres temporades també van ocupar llocs d'honor) gràcies a transmetre una idea de genuïnitat extrema. El seu tímid autor ha visitat Barcelona aquesta setmana per oferir una conferència al CCCB en el marc del Docs Barcelona i, el dia abans, accedeix a una entrevista per parlar de les seves motivacions, la vida eterna –amb genitals o sense–, els perills de voler filmar-ho tot, la dificultat per encaixar i com entoma l'èxit algú extremadament reservat.

La primera temporada de How to with John Wilson va aterrar en plena pandèmia. Era una època adient per enganxar-se a aquesta docusèrie en primera persona en què un cineasta curiós i curull d'empatia ens endinsa en cada episodi en el funcionament d'un aspecte rutinari de Nova York. Des del títol, John Wilson atorga una formulació de tutorial a qüestions que es donen per sabudes o sobre les quals ningú no s'interroga. Com s'instal·la una bastida, per exemple, el punt de partida del segon episodi de la primera temporada, aquell en què la majoria ens vam rendir a Wilson. Vam descobrir un documentalista que no només era capaç d'aixecar una història apassionant de l'estructura més banal. També restaurava un sentiment que fins fa poc, abans que la globalització comencés a fer estralls, anava indefectiblement associat a l'experiència de viure en una gran urbs: aquella capacitat de meravellar-se, de sorprendre's davant de la troballa d'escenaris, situacions o persones inesperades o desconegudes.