La transcripció automàtica de documentació manuscrita avança a passos de gegant gràcies a la intel·ligència artificial i ofereix als investigadors una valuosa informació que fins ara quedava sepultada entre patracols i milers de pàgines polsegoses. D'intentar trobar una agulla en un paller els investigadors han passat ara a poder buscar als arxius persones, genealogies, patrimonis, oficis i topònims. El projecte Arxiversa (Arxiversa.udg.edu), que es començarà a difondre els pròxims dies, impulsat pel Centre de Recerca d’Història Rural de la Universitat de Girona (UdG), ha posat a disposició pública l’Ofici d’Hipoteques de Girona (1768-1805), un fons on hi ha resums de les escriptures que contenien alguna garantia o hipoteca general, a la pràctica gairebé tots els matrimonis, compravendes, inventaris de béns i testaments, entre altres documents. La consulta d’aquest riquíssim fons, el precedent del Registre de la Propietat, no té cap cost però es demana un treball col·laboratiu als usuaris que s'hi registrin per ajudar a esmenar la plana a la intel·ligència artificial a l’hora de millorar les transcripcions. 

Encara ressacosos del 2017, és rellevant mirar enrere per veure com la societat catalana va fer front a les seves derrotes més sonades. Sobre la reacció al daltabaix del 1939 i a la dictadura franquista, se n’ha parlat molt i caldrà seguir aprofundint-hi. Però, per molt dura que fos aquella negra nit, no és comparable al que dos segles abans va suposar l’esfondrament del 1714. Allò va ser una desfeta total, amb una repressió encara més bèstia i un exili proporcionalment més nombrós i igualment qualitatiu, on destaca la figura de Ramon de Vilana-Perles, que durant dues dècades va ser mà dreta de l’emperador austríac Carles VI: segurament el polític català que més poder ha tingut mai.