De la tendència a adoptar la paraula anglesa, inclús malgrat que ja existeixi la catalana per designar el mateix, no se n'escapa ni una beguda tan tradicional com el vi. A Catalunya ha tornat amb força l'elaboració de vins blancs fermentats amb les pells –i, de vegades, amb la rapa–, els quals poden presentar un cridaner to ataronjat. Així és com s'acostumaven a fer els blancs en temps passats i en català s'anomenen vins brisats, perquè durant la seva elaboració s'ha emprat la brisa, que és el residu que queda després d'haver utilitzat el raïm sencer durant l'elaboració. Ara bé, fins i tot aquí sovint se'ls identifica com a orange o orange wines.

Paula Cuenda (Badalona, 1998) és la millor sommelier de Catalunya del 2026. Així ho va declarar ahir dilluns el jurat que es va reunir a l’auditori del Fòrum Gastronòmic de Girona, que va examinar-la en diverses proves, tres al matí i quatre a la tarda. En una de les últimes proves, les tres concursants finalistes no podien escollir cap vi de les dotze denominacions d’origen catalanes per maridar uns plats que els proposaven. “M’ha semblat fort que no ens hagin deixat triar cap vi de Catalunya, perquè tenim molta diversitat, tenim vins molt bons i hauria permès fer molt joc amb els plats”, declarava la guanyadora.

L’Aliança d’Anglès és una de les grans cases de menjar del país. En la seva història ha tingut tres parts: la primera, brillant, la del cuiner Lluís Feliu, que va convertir –juntament amb el seu germà Josep a la sala– el bar dels avis en un restaurant que va guanyar l’estrella Michelin el 2008. La nit de Nadal del 2013 el Lluís va morir, i va deixar un buit molt gran. Se’n va anar una bona persona, un bon cuiner, que havia fet meravelles des de la petita població de la comarca de la Selva. Mig any després, el 17 de juny del 2014, les dues filles, la Cristina i la Marina, van tornar a obrir les portes modernistes de doble batent de L’Aliança. Van voler continuar el camí del pare i el tiet, que també s’hi va sumar els primers mesos. I és aquí quan va començar la segona part de L’Aliança, amb plats populars, que van fer que el restaurant tornés a estar ben viu. Actualment, la tercera etapa de la història la protagonitzen el cuiner Àlex Carrera i la cap de sala Cristina Feliu, que van aconseguir junts l'estrella Michelin el 2019 quan l'Àlex feia pocs mesos que s'hi havia incorporat.

Comparteixo del tot les paraules del director general de l'Incavi, recollides pel company Jordi Bes, parlant del fet que el consum de vi s’estanca. Al vi li cal "menys solemnitat i més emoció compartida", diu Joan Gené. I diu també que el vi català és al màxim nivell, però que “un de cada cinc consumidors no sap d'on és el vi que beu i, en el cas dels joves, és un de cada quatre”. Atribueix, esclar, aquesta caiguda “als creixents pronunciaments i polítiques que es promouen des de governs i organismes, com l’OMS", que consideren que “no hi ha consum d'alcohol amb risc zero per a la salut”.

El vi té grans reptes al davant. Al desafiament que representa el canvi climàtic per al cultiu del raïm, ara s'hi ha afegit la davallada del consum de vi. Si bé alguns indicadors apunten que l'estat espanyol és dels pocs països que resten al marge d'aquesta tendència global, l'Organització Internacional de la Vinya i el Vi (OIV) ha estimat que el consum mundial ha caigut a 214,2 milions d'hectolitres el 2024, un 3,3% menys que l'any anterior, una dada que representa el nivell més baix de consum des del 1961. A Catalunya també es tenen dades que apunten que el vi està en reculada i l'Institut Català de la Vinya i el Vi (Incavi) vol revertir-ho.

Com a editora, trobes alguna connexió entre el teu criteri pels llibres i pel vi?

Ho explicava el periodista Albert Rigol a l'ARA: finalment, el vi europeu que s’exporti als Estats Units serà gravat amb un 15% d'aranzels, després de l’acord entre Brussel·les i Washington.

El 1905, al bell mig de Palafrugell, Joan Miquel i Avellí es mirava amb orgull la seva fàbrica de taps de suro. L'havia obert feia tan sols cinc anys amb l'ajuda de dos socis alemanys, Enric Vincke i Pau Meyer, i els diners d'un banquer d'Hamburg. Tots quatre compartien un olfacte excel·lent per als negocis i estaven convençuts que el suro els podia fer d'or. No es van equivocar. La fàbrica va créixer a un ritme vertiginós i, el 1910, ja era una de les més grans d'Espanya: donava feina a 1.000 persones i produïa un milió de taps diaris. Ara bé, els conflictes bèl·lics i la dura competència van fer minvar els ingressos fins que la planta es va aturar. Avui, l'edifici –que és d'estil modernista– acull el Museu del Suro, un espai que reivindica el patrimoni surer català. 

Les vinyes de muntanya de Llopart, tenyides de la llum de l'estiu i bressolades per la frescor de la marinada, es preparen per acollir una temporada plena d'experiències úniques. Aquest celler històric, amb una tradició de 27 generacions, s'arrela al cor del Penedès des de fa més de 600 anys. Enguany, amb el lema 'Llopart fa estiu', el celler obre les portes amb propostes que mariden gastronomia, natura i cultura vinícola.

Entrevisto l’assessor vinícola de Pantea Group Xavi Nolla un dimecres a la tarda, dues hores abans del tast d'escumosos que codirigirà al restaurant Público de Barcelona (Enric Granados, 30). És sommelier, i també fa vins que estan adscrits en diferents denominacions d'origen com la Terra Alta, la DOQ Priorat, Alella, Empordà i Rosselló. Des que va treure al mercat per primera vegada els Vins de la Memòria, com els va batejar el 2018, aquests s'han convertit en referents en un estil d'elaboració que dialoga amb l'enologia d'abans dels anys 70 que es practicava a casa nostra. Són vins frescos, salins, minerals, en els quals es nota bé la varietat amb què estan fets. I sobretot va calar la història que hi ha a darrere dels vins, uns vins dedicats al seu avi, que va lluitar al front republicà a la Batalla de l’Ebre, que va estar empresonat en dos camps de concentració i que, finalment, va poder reprendre la seva vida. “Si no hagués estat així, jo no seria aquí”, diu Nolla.

És un dimecres al migdia, cap a dos quarts de dues, i el carrer Bonavista de Barcelona presenta la tranquil·litat habitual, esquitxada per botigues de moda, d’aparadors grossos, d’on de tant en tant en surt o hi entra algú. Si s'enfila Bonavista enllà, la tranquil·litat dels comerços queda enrere perquè hi ha una bodega, amb un rètol en què falta la lletra G, que està plena de gom a gom. Sabreu que hi heu arribat perquè a la mateixa porta hi ha un barril petit, on es pot deixar la copa o es pot asseure per badar. 

La Denominació d’Origen Terra Alta és una de les històriques de Catalunya. Es troba entre el riu Ebre i les terres del Matarranya –a la zona vitivinícola catalana més meridional– i la seva situació té un alt valor paisatgístic. Les Terres de l’Ebre han estat reconegudes per la Unesco com a reserva de la biosfera amb un enorme potencial vitivinícola. Hi ha testimonis que el segle XVII deixen constància d’una plantació a Gandesa denominada Vernatxa.

El logotip de la DO Tarragona llueix una àmfora que sintetitza la presència mil·lenària de la vitivinicultura en aquesta denominació d’origen i també la vincula amb l’Imperi Romà i el seu llegat cultural. L’àmfora era el recipient de ceràmica que s’utilitzava en l’antiguitat per emmagatzemar i transportar el vi que s’exportava arreu d’Europa, on es feia constar la seva procedència geogràfica de la Tarraconense.

L’origen del vi de la DOQ Priorat clava les arrels en l’època ibera, però van ser els monjos cartoixans els qui van implementar uns coneixements i tècniques de la viticultura que van arrelar amb força i que han evolucionat al llarg dels segles. Els dominis de la Cartoixa van configurar l’anomenat Priorat històric, que avui coincideix amb la regió vitivinícola de la DOQ Priorat.

Des del 1995, la Denominació d’Origen Pla de Bages protegeix i agrupa els cellers i vins elaborats a les comarques del Bages i part del Moianès, tots ells de tradició familiar i amb vinya pròpia. Situada al cor de Catalunya, aquesta zona vitivinícola s’aixeca entre les formacions muntanyoses de Montserrat, la serra de Castelltallat i el Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l’Obac. És un paisatge únic format de petites parcel·les de vinya envoltades de bosc i biodiversitat que enriqueixen el vi amb una gran empremta del territori.

La Denominació d’Origen Penedès és la que té més tradició de Catalunya. Suma un total de 2.700 anys d’història, que s’han pogut demostrar gràcies als treballs al jaciment de Font de la Canya, a Avinyonet del Penedès, amb troballes com un bust de la deessa grega de la terra i l’agricultura, Demèter. Aquesta denominació d’origen s’estén al llarg d’una franja del territori entre el mar i la muntanya, a mig camí entre Barcelona i Tarragona.

La DO Montsant, el paisatge i el vi que s’hi elabora han anat agafats de la mà al llarg dels segles. Aquesta denominació d’origen és la més jove de Catalunya, però això no li resta l’empenta i l’entusiasme que els productors posen en la seva feina i en l’elaboració del vi i que mira cap al futur.

La Denominació d’Origen Empordà està situada a l’extrem nord-oriental del territori de Catalunya. Aquesta denominació d’origen engloba un total de 55 municipis entre l’Alt i el Baix Empordà –35 i 20 municipis respectivament.

Al voltant de la Denominació d’Origen Costers del Segre hi ha un territori divers, repartit en 7 paisatges, que dona fruit a vins units en la seva intensitat, amplitud i equilibri. Vins amb bona acidesa, frescor, força i caràcter. Aquestes vinyes arrelades a terres lleidatanes donen vins de gran qualitat. La seva producció s’estén al llarg de la conca del riu Segre i del Pirineu de Lleida. Muntanyes, valls i planes de Lleida aboquen les seves aigües al riu Segre en una extensa varietat de gent i paisatges regits per la continentalitat i l’alta varietat tèrmica.

La història de la vitivinicultura a la Conca ha anat molt lligada a la història de la comarca. Els antecedents més remots es troben abans de l’època romana. La seva ubicació els converteix en una zona privilegiada per a l’elaboració i producció de vins i d'escumosos. La DO Conca de Barberà és una denominació d’origen amb història, riquesa paisatgística, amb cellers que innoven i amb gent que estima la seva terra i els seus vins per sobre de tot.